Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Robert Vallverdú i el carlisme a la Segona República
Presentació de Robert Vallverdú i de la seva obra sobre el carlisme durant la República. S’explica com el moviment va passar de la lluita armada a la política electoral.
Anàlisi de la representació parlamentària dels carlins (23 diputats) i de la seva complexa organització amb cercles i requetès a tot l'estat.
Discussió sobre la defensa dels furs i el paper dels carlins en la redacció del primer projecte d'estatut d'autonomia, així com les seves tenses relacions amb la Lliga Regionalista.
L'hostilitat cap al govern republicà i la proposta carlina d'una federació ibèrica centrada en la monarquia i la religió catòlica.
Estudi sociològic dels carlins de l'època: dirigents adinerats versus bases joves i conviccionades, majoritàriament del sector agrari.
L'intent de Tomàs Cailà d'evitar la guerra, la desconfiança cap als militars i la persecució patida a Catalunya després del fracàs de l'aixecament.
La traïció de la unificació franquista i la reflexió final sobre com el carlisme va perdre la seva essència en aliar-se amb el feixisme.
El ressorgiment d'un moviment històric
L'entrevista amb Robert Vallverdú, catedràtic d'Història i guanyador del Premi Andreu Nin, analitza la vigència i l'evolució del carlisme durant els anys 30, un període sovint oblidat per la historiografia tradicional que se sol centrar en les guerres del segle XIX.
Adaptació política i presència electoral
A partir de 1876, el carlisme va haver d'abandonar la via armada per adaptar-se al joc parlamentari. Durant la Segona República, el moviment va viure un creixement significatiu:
- Va arribar a tenir 23 diputats a les Corts, un èxit no vist des del 1871.
- Es va estructurar a través de milers de cercles tradicionalistes, seccions de joves i requetès per tot l'estat.
- A Catalunya, es va consolidar com la força d'extrema dreta més important, arribant a proposar el primer projecte d'Estatut d'Autonomia el 1930.
Ideologia i perfil social del carlista
El carlisme republicà defensava una tríada de valors clàssics adaptats al moment:
- 1 Fidelitat a l'Església i al Rei: Una oposició frontal al laïcisme republicà.
- 2 Foralisme i Autonomia: Defensaven una Federació Ibèrica (que incloïa Portugal) de caràcter federal però mai independentista, sempre sota la unitat de la "pàtria espanyola".
- 3 Antiliberalisme: Rebutjaven el model parlamentari liberal a favor d'una monarquia sobirana i coordinada.
Pel que fa al perfil dels seus membres, Vallverdú distingeix entre les juntes directives (advocats i terratinents que buscaven protegir les seves propietats) i la base militant (gent jove, molts d'ells pagesos, moguts per conviccions ideològiques).
El carlisme davant la Guerra Civil
L'etapa final del període analitzat està marcada per la tensió i el sentiment de traïció:
"Els carlins van perdre la guerra abans de començar-la en ajuntar-se amb l'exèrcit feixista."
Tot i que el carlisme català, liderat per Tomàs Cailà, va intentar evitar el conflicte bèl·lic per desconfiança cap als militars, finalment es van veure arrossegats al bàndol franquista. Malgrat la seva participació, el nou règim de Franco els va mantenir sota estricta vigilància i els va forçar a una unificació que molts carlins van considerar una traïció als seus ideals originals.