Albert Sardà i l'estrena de l'òpera Un futur esplèndid
Albert Sardà presenta la partitura de la seva nova òpera i explica la seva col·laboració amb Miquel de Palola, destacant la importància de tractar temes actuals en el gènere.
Detall de la trama de l'òpera: una reunió entre professors i alumnes que deriva en una situació caòtica amb alcohol, drogues i sexe, reflectint la realitat sense reaccions.
Sardà reflexiona sobre com ha passat de ser un compositor radical i dogmàtic a un artista més lliure que no té por de fer concessions estètiques per expressar-se.
El compositor parla de la seva oberta enemistat amb la crítica musical de Barcelona i comenta l'elevat cost de muntar una òpera als grans teatres.
Crítica al caràcter burgès i conservador del Liceu i dels conservatoris de música, que segons l'autor dificulten la connexió amb la joventut.
Sardà explica el seu periple vital fins a establir-se a Ferran (Tarragona) per motius personals, lloant la qualitat de vida i l'entorn de treball.
Crítica al baix nivell d'arriscament cultural a la demarcació de Tarragona i petició als nous polítics per portar produccions locals i innovadores.
El compositor afirma que ja té nous projectes de cambra en marxa i expressa que la seva passió per crear és inesgotable.
Entrevista amb el compositor Albert Sardà
El compositor Albert Sardà visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva darrera creació, l'òpera Un futur esplèndid, que s'estrena a l'Auditori Municipal de Terrassa. Sardà reflexiona sobre la creació operística actual, la seva relació amb la crítica i la seva vida al nucli tarragoní de Ferran.
Una òpera de temàtica actual
L'òpera ha estat escrita en col·laboració amb l'escriptor Miquel de Palola, qui n'ha elaborat el llibret. Sardà destaca diversos punts sobre aquesta producció:
- Arguments contemporanis: A diferència de l'òpera tradicional, que sovint es basa en fets històrics, aquesta obra tracta de les relacions humanes actuals, fugint dels estereotips grandiloqüents.
- Relació música i text: El compositor defensa un llenguatge que, tot i ser contemporani, es deixa portar per l'emoció de la història.
- Evolució artística: Sardà confessa que, amb l'edat, ha abandonat el dogmatisme estètic de la seva joventut (influenciat per Pierre Boulez o Xenakis) per expressar-se amb més llibertat.
Crítica social i el món de l'òpera
Sardà no estalvia crítiques cap a les institucions i el públic tradicional de l'òpera a Catalunya:
- Públic conservador: Lamenta que la mitjana d'edat al Liceu sigui tan elevada i que els conservatoris siguin espais excessivament carques que no fomenten la música contemporània.
- Conflicte amb la crítica: El compositor manté una relació tensa amb els crítics musicals, a qui acusa de ser poc oberts a les noves propostes.
- Panorama local: Considera que el nivell cultural a les comarques de Tarragona és baix i demana als nous ajuntaments que arrisquin més en produccions culturals de qualitat.
Una vida dedicada a la creació des de Ferran
Després de voltar per diversos llocs, Sardà s'ha establert a Ferran (Tarragona), on ha trobat l'equilibri ideal per treballar:
"Jo, de composar, no em jubilaré mai. El meu problema és la necessitat que tinc de crear."
El compositor destaca la tranquil·litat del camp i la proximitat al mar com a elements clau per a la seva felicitat i productivitat artística actual.

