Martí Gironell i 'El pont dels jueus'
Es presenta la situació del pont de Besalú i la recent intervenció per injectar ciment al pilar central, reivindicada durant dècades per l’Ajuntament per protegir el patrimoni romànic.
Es reflexiona sobre com els ponts uneixen físicament i simbòlicament cultures i pobles, i sobre la novetat de centrar una novel·la històrica en una construcció civil en lloc d’un gran edifici religiós.
Gironell explica la participació de jueus i cristians en l’obra, la funció defensiva i comunitària del pont i la metàfora de l’unió cultural durant l’edat mitjana.
Es detalla l’equilibri entre fidelitat històrica i llicències literàries: documentació prèvia, notes d’autor i la llibertat narrativa per recrear personatges i situacions.
Es destaca l’ús d’imatges, olors, colors i sons per transportar el lector al Besalú medieval, des del mercat fins al treball dels artesans al costat del riu.
Es parla de visites guiades amb llibreters, clubs de lectura i fires medievals, i de com la novel·la incentiva el turisme cultural per descobrir carrers, monuments i rituals locals.
Martí Gironell relata la seva passió per Besalú i la història, el procés de creació de la novel·la i la seva voluntat de seguir escrivint sense pressions editorials imminents.
El pont de Besalú: De la restauració a la literatura
L'entrevista comença amb una reflexió sobre l'estat actual del pont romànic de Besalú, una icona del segle XI que actualment s'està rehabilitant. Martí Gironell explica que, tot i no haver-hi perill de caiguda, l'obra requeria una "cura" per reparar el desgast crònic causat pel temps i les riuades.
Una novel·la sobre la unió i la història civil
El pont dels jueus destaca per centrar-se en una obra civil en lloc de les jerarquies religioses o militars habituals en la novel·la històrica. Aquesta tria permet a l'autor parlar de la gent comuna i de la col·laboració entre comunitats:
- Cooperació: El pont va ser construït amb l'esforç de tota la població, tant de la comunitat cristiana com de la jueva.
- Simbolisme: La figura del pont funciona com una metàfora d'unió entre cultures en un moment de convivència complexa.
- Arquitectura defensiva: Més enllà de la comunicació, el pont era un braç de la muralla de Besalú i un element clau de defensa.
L'equilibri entre rigor i ficció
Gironell emfatitza que, tot i permetre's llicències literàries per crear una trama d'aventures, traïcions i amor, la base del llibre és fruit d'una recerca històrica rigorosa.
"A les notes d'autor explico què és cert i què no, perquè la gent no tingui la sensació que l'has enganyat."
Una experiència sensorial
L'autor ha volgut que el lector experimenti el Besalú medieval a través dels sentits: les olors dels mercats, la humitat del riu i el so de l'enclusa de la fira del ferro. L'objectiu és que la novel·la serveixi de guia per a qui vulgui redescobrir el poble amb una mirada nova, barrejant els escenaris reals amb els imaginaris.
Motivació personal
Martí Gironell, periodista de professió, confessa que aquesta obra va néixer de l'amor pel seu poble i que el procés d'escriptura ha durat més de quatre anys. Per a ell, el llibre ha estat una manera de capturar l'essència de la història de Catalunya a través d'un indret amb un encant especial.

