L'univers creatiu de Carles Santos: Art, llibertat i risc
Inici de l’entrevista amb salutacions, menció de les dificultats per aparcar i arrencada del diàleg.
Debat sobre la capacitat de l’art de transportar l’espectador més enllà de la rutina i la contradicció entre llibertat creativa i censura (interna i externa).
Descripció del format d’«òpera de butxaca», els intèrprets principals (Claudia Snyder, Anna i Covaceta), l’ús de projeccions audiovisuals i el treball sobre cal·ligrafia i multilingüisme.
Carles Santos i la llibertat de l'art
En aquesta conversa, l'artista Carles Santos reflexiona sobre el paper de l'art com un espai de llibertat absoluta davant la quotidianitat. Santos argumenta que la creació musical i teatral permeten a l'individu situar-se en una dimensió on tot és permès, allunyat de les limitacions del dia a dia.
Els límits de l'autocensura i el context actual
Santos aborda el concepte de la censura, definint-la principalment com una autocensura inconscient dictada pel context social i econòmic:
- Vivim en una època que tendeix a tancar-se i a buscar valors segurs per motius pragmàtics.
- La creativitat sovint es veu condicionada per les expectatives del públic, un factor que l'artista considera perillós.
- Malgrat aquestes pressions, Santos reconeix que ha pogut mantenir la seva autonomia creativa al llarg de la seva carrera.
"L'art hauria de ser un camp lliure. La contradicció entre l'art i la censura és una cosa inacceptable."
L'espectacle al Teatre Metropol
L'entrevista se centra en l'estrena de la seva nova producció a Tarragona, una peça que manté el seu segell personal d'obertura i risc:
- 1 Format: Es defineix com una òpera de butxaca o òpera petita.
- 2 Protagonistes: L'elenc principal està format per la cantant Claudia Schneider i l'actriu Anna Ycobalzeta, amb la participació del mateix Santos al piano.
- 3 Innovació visual: L'espectacle incorpora elements audiovisuals, incloent-hi dibuixos animats i un treball cal·ligràfic sobre textos en català i alemany que busquen una fusió entre imatge, ritme i musicalitat.
L'artista convida els espectadors a arribar "verges" a l'obra, sense prejudicis ni arguments prefixats, per permetre que es produeixi el descobriment genuí de l'acte creatiu.

