Gestió i reptes de la Punta de la Mora i la Platja Llarga

Gestió de l'Espai Natural de la Punta de la Mora

Puricanals, presidenta de Depana, analitza el balanç de nou anys de gestió sostenible a la Punta de la Mora. Tot i considerar el balanç plenament positiu, destaca que la pressió dels visitants i la necessitat d'una gestió activa són reptes constants.

• Coordinació institucional: L'èxit del projecte s'ha basat en el treball conjunt amb l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Ministeri de Costes.
• Educació ambiental: S'ha fet una tasca clau per sensibilitzar la població sobre el valor ecològic de l'espai.
• Reptes de futur: Cal completar l'adequació dels accessos i promoure la protecció marina, un aspecte encara pendent.

El polèmic projecte de la Platja Llarga

Pel que fa a la Platja Llarga, Puricanals exposa la visió de Depana sobre el projecte d'urbanització de la zona, defensant una postura centrada en l'ecologia:

• Seminaturalitat: La Platja Llarga és un espai singular amb un cordó dunar degradat que requereix intervenció per evitar que vehicles com els 4x4 malmetin l'entorn.
• Crítica al model rígid: L'entitat s'oposa al concepte de passeig marítim convencional (rígid i de 4 metres d'amplada) i a la presència de bicicletes en zones de dunes fràgils.
• Al·legacions: Depana ha presentat esmenes tècniques per reduir les dimensions dels camins i garantir l'ús de materials porosos com la fusta, rebutjant enllumenats invasius i espècies no autòctones.

"No ens hem de protegir de la gent, sinó simplement regular-ho davant dels visitants."

Finalment, es subratlla que l'objectiu no és defensar interessos privats ni ocupacions de domini públic, sinó assegurar que qualsevol actuació serveixi com a fre a la degradació ambiental i millori l'entorn de manera sostenible.