Oriol Broggi presenta 'Primera història d'Esther'
Presentació de l'obra al Teatre Metropol i discussió sobre la dificultat lingüística del text de Salvador Espriu davant el públic actual.
Oriol Broggi explica les seves sensacions personals i la baixa freqüència de representació d'aquesta obra degut a la seva complexitat.
Anàlisi dels elements crítics de l'obra, el paral·lelisme amb el poble jueu i la vigència de les seves reflexions polítiques.
Reflexió sobre l'empobriment del vocabulari quotidià i el paper del teatre com a preservador de la riquesa lèxica.
Detalls sobre els actors i la voluntat d'incloure diferents variants dialectals del català en el muntatge.
Descripció de la partitura musical, l'ús del piano i la barreja de cançons populars i composicions originals.
Discussió sobre els reptes tècnics d'encabir l'escenografia en un teatre més petit i cloenda de l'entrevista.
El repte d'adaptar Salvador Espriu
El director teatral Oriol Broggi detalla el procés d'adaptació de l'emblemàtica obra Primera història d'Esther per al Teatre Nacional de Catalunya, ara en representació al Teatre Metropol de Tarragona. Broggi confessa que va sentir por i respecte davant la magnitud del text, una peça fonamental però poc representada degut a la seva extrema complexitat lingüística.
La riquesa de la llengua com a eix central
L'obra destaca pel seu ús d'un català culte i precís, sovint allunyat de la parla quotidiana actual.
- Combativitat lingüística: Broggi senyala que la llengua serveix com a eina de resistència i reflexió.
- Diversitat de parlars: L'elenc inclou actors d'arreu del domini lingüístic (Illes Balears, País Valencià i diverses comarques catalanes) per mostrar la varietat d'accents del català.
- Vessant crítica: Malgrat l'estil de faula bíblica, l'obra manté una forta càrrega crítica sobre la postguerra i paral·lelismes amb la situació del poble català.
Una posada en escena musical i adaptada
L'espectacle compta amb música en directe (piano i violí) a càrrec de Xavi Lloses, creant una atmosfera melancòlica i romàntica que acompanya la musicalitat del text espriuà. Pel que fa a l'espai, el director admet que l'escenari del Metropol és reduït per a les dimensions originals, però remarca la importància de fer arribar aquestes peces al públic malgrat les limitacions tècniques.
"El teatre ha de funcionar com a mirall de la realitat i com a lloc per reflexionar i ser crític; ser un guardià de la llengua també és un dels seus objectius."

