Excavacions a la Boella: Restes d'un milió d'anys
El periodista introdueix la connexió amb la finca de la Boella i saluda el responsable de l’excavació, Josep Vallverdó.
Vallverdó descriu l’aturada pròxima dels treballs i l’aixecada de defenses fòssils de grans mamífers trobades en el jaciment.
S’explica la intervenció preventiva, la necessitat d’excavar amb celeritat per protegir materials primitius i evitar degradació.
Es destaca la presència d’artefactes de pedra humana, definint la Boella com un jaciment diacrònic amb activitats d’escorxament de proboscidis.
Detall de la neteja, rentat i garballat de sediments per recuperar microvertebrats que permeten datar el jaciment entre 700 000 i 750 000 anys.
Discussió sobre la rellevància de la Boella respecte a Tapuerca i la necessitat de més anys d’investigació interdisciplinària.
Plans de restauració, estudis biomètrics i públic per veure les peces al museu, amb el compromís de l’Ajuntament de la Canonja.
Es parla de possibles sondatges posteriors, finançament mixt i fases de recerca per gestionar el patrimoni en el barranc.
Descobriment Arqueològic a la Finca de la Boella
L'expert Josep Vallverdó, de l'IPHES, detalla l'èxit de les excavacions preventives realitzades a la finca de la Boella (la Canonja). Aquests treballs han tret a la llum restes de proboscidis (elefants antics) i evidències de presència humana amb una antiguitat d'entre 700.000 i un milió d'anys.
Punts Clau de la Intervenció:
- Intervenció Preventiva: L'excavació s'ha realitzat amb celeritat per evitar la degradació dels materials exposats a causa de l'erosió i les riades.
- Datació Precisa: Mitjançant l'estudi de microvertebrats (com les dents de petites rates trobades en el sediment), s'ha pogut acotar la cronologia del lloc entre els 700.000 i 750.000 anys.
- Activitat Humana: S'han localitzat artefactes de pedra que demostren que els homínids de l'època realitzaven tasques d'escorxament de grans herbívors.
Comparativa i Futur del Jaciment:
"Aquest jaciment pot ser un contenidor capaç de donar una gran rellevància a les primeres migracions humanes a Euràcia."
Tot i que el projecte es troba en una fase inicial en comparativa amb jaciments com Atapuerca, el potencial científic és immens. A partir d'ara, la feina es trasllada al laboratori de l'IPHES de la Universitat Rovira i Virgili per a la restauració i l'estudi biomètric de les peces. S'espera que en un futur proper, gràcies al suport de l'Ajuntament de la Canonja, aquestes troballes puguin ser exposades al públic.

