2007-09-26 UM BARBI SUAREZ
Explicació de com neix la mostra a Tarragona i descripció de l'obra de Silvia Iturria que reivindica el cos real.
Detalls sobre les dificultats amb Mattel i la intenció de l'exposició de donar la volta al mite de la Barbie.
Anàlisi de l'obra d'Alvar Calvet sobre iconografia religiosa i la crítica de Jordi Aballó a la sexualització de les nenes.
Presentació de la 'Barbie sonora' de Lídia Pérez i la butaca desmuntada de Manel Margalef.
El comissari explica la seva pròpia peça sobre la falta d'òrgans sexuals de la nina i la referència a Lorca.
Descripció de la videoinstal·lació de Nacho Álvarez i la peça de la Barbie sobre una muntanya de calaveres.
Crítica a la guerra d'Iraq i la representació de la nina com un robot d'alumini similar a Metròpolis o Robocop.
Reflexió final sobre el paper educatiu dels joguets i detalls sobre el trasllat de l'exposició a Tortosa.
L'exposició que desafia el mite de la nina Barbie
L'exposició "Barbie versus Barbie", comissariada per José Carlos Suárez i amb la participació d'artistes de Tarragona, proposa una relectura profunda i sovint incòmoda d'un dels icones més potents de la cultura contemporània. Lluny de ser una celebració de la marca, la mostra utilitza la nina per abordar temàtiques com l'anorèxia, la hipersexualització infantil, la guerra i les qüestions de gènere.
Punts clau de la mostra
- Crítica a la perfecció: Obres com la de Silvia Iturria mostren cossos reals amb el cap de la nina per reivindicar que la bellesa no segueix un patró únic.
- Religió i sàtira: L'artista Alvar Calvet integra la imatge de la Barbie en estampes religioses, transformant-la en imatges de la Mare de Déu o santes.
- Violència i gènere: A través d'instal·lacions sonores i visuals (com la de Lídia Pérez), es denuncia la cosificació de la dona i les actituds masclistes.
- La Barbie com a robot: Algunes peces exploren la falta d'humanitat de la nina, comparant-la amb autòmats cinematogràfics o robots desprovistos de caràcters sexuals.
Reflexions sobre el joguet i la societat
L'exposició va patir certs problemes de censura i topades amb la marca oficial (Mattel), ja que el seu objectiu no és la "majoria de glòria" del producte, sinó l'anàlisi de com els joguets eduquen i introdueixen els nens en una societat amb missatges sovint ocults.
"Hem estat uns iconoclastes que hem intentat anar a sac contra aquesta imatge."

