Pau Casals i l'exili: documents i cartes inèdites al Vendrell
Introducció de la mostra 'Pau Casals i l'exili' al Vendrell, que presenta cartes i documents personals inèdits sobre l'ajuda directa de Casals als exiliats.
Núria Ballester explica com Casals va actuar com una ONG, enviant subministraments als camps de refugiats des de Prada de Conflent amb l'ajuda de Joan Alavedra.
Discussió sobre l'activisme de Casals contra les dictadures, el seu suport a la llengua catalana i la seva decisió de deixar de tocar en protesta pel manteniment del règim de Franco.
Es revela que Josep Tarradellas li va proposar ser president de la Generalitat a l'exili l'any 1954, oferta que Casals va rebutjar amablement.
Anàlisi de l'arrelament i l'enyor de Casals a Xile i Puerto Rico, i el seu testament per ser enterrat a Catalunya un cop tornés la democràcia.
Explicació sobre com la documentació personal de Casals i la seva dona Marta va ser recuperada i cedida per la fundació per a l'estudi històric.
Detall del cicle de conferències i concerts associats a l'exposició, amb horaris i informació pràctica per als visitants.
Pau Casals i l'exili: L'home rere el mite
El Museu Pau Casals del Vendrell presenta una exposició excepcional que aprofundeix en una de les etapes més personals i compromeses del músic: l'exili. La mostra, que recull fotografies i cartes inèdites, permet descobrir un Casals que va actuar gairebé com una ONG unipersonal durant els seus primers anys a Prada de Conflent.
Un compromís humà i filantròpic
L'exposició posa el focus en l'ajuda directa que el músic proporcionava als refugiats republicans:
- Documents inèdits: Es mostren llistes manuscrites per ell mateix i cartes de refugiats que li sol·licitaven ajuda des dels camps de concentració.
- Ajuda humanitària: Juntament amb el seu amic Joan Alavedra, Casals gestionava el lliurament d'aliments i medicaments mitjançant un camió llogat, posant en risc la seva pròpia carrera professional.
- Continuïtat temporal: Aquesta tasca no va ser puntual, sinó que es va mantenir a través de la Spanish Refugee Aid (SRA) fins pràcticament la seva mort l'any 1973.
Simbolisme polític i defensa de la cultura
La figura de Casals va transcendir l'àmbit musical per convertir-se en un símbol d'unió nacional:
- La Presidència a l'exili: Es detalla com l'any 1954 se li va proposar ser President de la Generalitat a l'exili per unificar el moviment catalanista, oferta que va rebutjar per coherència amb la seva faceta de músic.
- Protesta i silenci: El músic va decidir silenciar el seu violoncel a partir del 1945 com a denúncia per la inacció de les potències democràtiques davant el règim de Franco.
- Diplomàcia cultural: Cartes a presidents com Truman o Kennedy per denunciar la persecució del català i la situació de l'Estat espanyol.
Activitats complementàries
L'exposició es complementa amb un ric ventall cultural:
- Cicle de conferències: Experts com Francesc Vilanova o Josep Maria Figueres analitzen l'entorn històric de l'exili.
- Concerts i música: L'Auditori Pau Casals ofereix cicles de música d'autors també exiliats com Robert Gerhard.
"Va dedicar i sacrificar part de la seva carrera professional en favor de tota aquesta gent pel seu sentiment humà i de proximitat."

