TDAH: Reptes, jornades i la visibilitat d'un trastorn invisible
Presentació de les jornades organitzades per l'associació de familiars amb nens i nenes amb TDAH i la descoberta del trastorn en adults.
La Xus explica com el diagnòstic del seu fill la va portar a descobrir que ella també pateix el trastorn, destacant que el 56% dels casos són hereditaris.
Descripció tècnica de com es manifesta cada vessant del trastorn i la seva relació directa amb el fracàs escolar.
Explicació de mètodes d'organització com agendes i rutines per gestionar l'oblit i la desorganització crònica.
Debat sobre la falta de trets físics que identifiquin el TDAH i el repte que suposa que la societat comprengui aquesta discapacitat invisible.
Anàlisi de com els nois i noies viuen el seu propi trastorn, la por a l'emarginació i les dificultats per mantenir grups d'amics.
Detalls sobre l'èxit de les jornades formatives, la participació de professionals i l'alleujament emocional que senten els pares en ser compresos.
Discussió sobre la medicació, el suport pedagògic i la preocupació dels pares per la incertesa laboral dels fills quan arriben a l'edat adulta.
Reflexió final sobre el potencial creatiu de les persones amb TDAH i la necessitat d'eliminar l'etiqueta de 'mal educat' en la societat.
TDAH: Més enllà de la infantesa i les etiquetes socials
En aquesta conversa, la presidenta de l'associació APIDA, Joaquina Porro, i la Xus, integrant de l'entitat, exposen la realitat del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). La discussió se centra en la complexitat del diagnòstic, l'heretabilitat i l'impacte emocional en les famílies i en els mateixos adults que descobreixen el trastorn tardanament.
Conceptes clau i manifestacions
És fonamental diferenciar entre les dues variants principals, tot i que sovint es confonen:
- Dèficit d'atenció: Sovint es manifesta com a fracàs escolar i pot passar desapercebut durant anys, ja que no presenta una conducta disruptiva. Segons les convidades, molts nens són titllats de "lents" o "poc capaços".
- Hiperactivitat: Es caracteritza per un moviment constant i inconstant; el nen no pot finalitzar les tasques iniciades perquè el seu focus d'atenció canvia sense sentit aparent.
- Component hereditari: S'estima que un 56% del TDAH és hereditari. Molts pares i mares diagnostiquen el seu propi trastorn després de veure els símptomes en els seus fills.
L'impacte de la mirada social
Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de l'estigmatització. Com que és una "discapacitat invisible", moltes persones interpreten les dificultats de comportament com a falta d'educació.
"La primera etiqueta que li pengem a un nen que es mou és la de mal educat. És la primera qualificació que porta, i la gent no pensa en les raons de fons."
Estratègies i suport
L'associació organitza jornades per a professionals i famílies (actualment la cinquena edició) amb un gran èxit de participació (200 persones). Les ponents destaquen la importància de:
- 1 Aprendre estratègies d'organització: L'ús constant d'agendes i llistes per compensar les distraccions.
- 2 L'empatia familiar: El paper dels psicòlegs per ajudar els pares a "posar-se en la pell del fill".
- 3 El futur professional: Tot i la por pel futur, subratllen que les persones amb TDAH poden ser veritables genis o artistes si troben una feina que els apassioni i capti totalment la seva atenció.

