Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La Cenerentola de Rossini al Teatre Metropol
S’anuncia la representació de La Cenerentola de Rossini al Teatre Metropol de Tarragona, a càrrec dels Amics de l’Òpera de Sabadell.
Entrevista a Daniel Martínez, director del cor i també director titular en algunes produccions orquestrals de la Sinfònica de Sabadell.
Rossini elimina fades i ratolins, introdueix Alidoro com a filòsof conspirador i substitueix la sabata per una polsera per raons de censura de l’època.
Es fa èmfasi en el caràcter còmic i familiar de l’òpera, apta per a totes les edats, amb exemples d’èxit en funcions escolars.
Musicalment fresca i vital, amb ritme àgil i moments d’humor, és ideal per a qui no hagi vist mai òpera i dura unes dues hores i mitja amb descans.
La Cenerentola va ser composta en tres setmanes, amb obertura adaptada d’una altra òpera i aportacions del jove Luca Agolini en àries secundàries.
La versió compta amb set cantants principals i un cor masculí. L’entrevista finalitza agraint la participació de Daniel Martínez.
L'entrevista a Daniel Martínez, director del cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell, detalla la representació de l'òpera La Cenerentola (La Ventafocs) de Giacomo Rossini al Teatre Metropol de Tarragona.
L'obra es defineix com una òpera bufona (còmica) que, tot i basar-se en el conte clàssic, presenta diferències significatives fruit del caràcter terrenal del compositor:
- Absència d'elements màgics: No hi ha fades ni ratolins transformats; la trama és dirigida per Alidoro, un filòsof i conseller.
- Substitució de personatges: En lloc de la madrastra, trobem un padrastre (baix baríton).
- El simbolisme de la polsera: Es substitueix la sabata de vidre per una polsera per evitar que la cantant hagués d'ensenyar la cama, un fet mal vist el 1817.
Musicalment, Martínez la descriu com una obra fresca, vital i molt dinàmica, ideal per a persones que s'inicien en el món de l'òpera. Com a dada curiosa, s'explica que Rossini va compondre la major part de l'obra en només tres setmanes, comptant amb el suport d'ajudants com Luca Agolini per a algunes àries secundàries i recitatius.
"És una música molt fresca que arriba molt bé a totes les edats; hem tingut nens de cinc anys que s'ho han passat pipa."