Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Tradicions i Vida de la Mare de Déu del Carme
Presentació de la ràdio i l'esforç d'investigació per recuperar el costumari sobre la Mare de Déu del Carme.
Explicació de les festes al Raval de Barcelona, la moda de l'època i les pregàries de les fadrines per buscar marit.
Descripció del vincle de la verge amb el gremi dels serenus i l'ombrívol ritual dels verdugs (butxins).
Detalls sobre els valls carmelitans a la muntanya i les fogueres amb figures de foc a Reus.
El curiós costum eivissenc de 'segrestar' el Nen Jesús per forçar la verge a concedir favors.
Recorregut per les processons de la costa gironina i les celebracions amb havaneres al Maresme.
La festa a Cambrils i el paper de la verge al barri pescador del Serrallo a Tarragona.
La Mare de Déu del Carme: Ritus i Costums
L'equip de Tarragona Ràdio ha realitzat una recerca profunda sobre la figura de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent del mar, explorant el costumari català i les tradicions més curioses vinculades a la seva festivitat el 16 de juliol.
Tradicions Històriques i Curiositats
La devoció a la verge s'estenia molt més enllà dels mariners, abastant diversos gremis i rituals socials:
- Festa Major al Raval: Antigament, a Barcelona, el Raval celebrava la seva festa major. Era tradició que les noies portessin vestits de flors llampants i s'hi celebrava la Fira dels Marits, on les fadrines pregaven a la verge per trobar parella.
- Patronatge de Gremi: Sorprenentment, era la patrona dels Serenus de Barcelona (servei inaugurat el 1785) i també dels butxins (verdugs), que oferien grans siris a la verge per cada víctima que executaven.
- Rituals a Eivissa: Les dones eivissenques practicaven un ritual peculiar: si la verge no concedia un favor, li prenien la figura del Nen Jesús i l'amagaven sota el matalàs o, fins i tot, el baixaven a la cisterna lligat fins que es complia la petició.
- Balls i Focs: A l'alta muntanya lleidatana es ballaven els valls carmelitans, mentre que a Reus es cremava una foguera amb la figura d'un "moro ferotge" ple de pirotècnia.
La Celebració Actual al Litoral
Actualment, la festivitat es concentra en processons marineres, havaneres i actes de caràcter tant religiós com pagà:
- Costa Brava: Destaquen les processons a Llançà, Cadaqués i Palamós. A l'Estartit, la imatge es porta fins a les Illes Medes.
- Maresme i Barcelona: Poblacions com Arenys de Mar, el Masnou i Sitges mantenen viva la flama de la devoció amb programes festius complets.
- Costa Daurada: Altafulla, Cambrils i el barri del Serrallo a Tarragona viuen la diada amb gran intensitat, on els pescadors s'encomanen a la seva protectora abans de sortir a la mar.
"Mare de Déu del Carme, doneu-me un bon marit; si a pobra, si a ric, mentre vingui de seguit."