Cinta Molet presenta el seu poemari 'Qui ha mort una poeta'
Anna Gisper presenta l’escriptora i comenta la valentia de publicar poesia.
Debat sobre la percepció social de la poesia, la seva funció crítica i la diferència amb la novel·la.
Detall del monòleg poètic, la seva estructura de tres veus i la proposta escènica amb dansa i música.
Detalls pràctics de l’acte de presentació i comiat de l’entrevista.
Entrevista a Cinta Molet sobre poesia i introspecció
L'escriptora Cinta Molet presenta el seu nou llibre Qui ha mort una poeta, una obra que se situa entre la poesia i el teatre contemporani, publicada per Arola Editors. Durant la conversa, s'explora la naturalesa de la poesia com un acte de valentia i intimitat, contraposant-la al consum ràpid de la novel·la.
La poesia com a resistència vital
Molet reflexiona sobre el procés d'escriure i la dificultat de compartir obres tan personals amb el públic. L'autora destaca diversos punts clau sobre el gènere:
- Introspecció: La poesia requereix un temps i una pausa que la societat actual, dominada per les presses, sovint no es permet.
- Funció crítica: Lluny de ser només esteticisme, per a Molet la poesia ha de ser una eina de denúncia i mirada crítica sobre el món.
- Experiència vital: A diferència de la novel·la, que s'acostuma a llegir una vegada, la poesia acompanya el lector durant tota la vida.
"La poesia és un entrar i sortir. Tu no pots llegir poesia de pressa. I nosaltres som fills de la pressa i la poesia és contrària."
'Qui ha mort una poeta': Un monòleg a tres veus
L'obra neix d'un moment de crisi personal i malestar, estructurant-se com un monòleg dramàtic.
- Estructura: Tot i ser una sola veu interior, es fragmenta en tres veus femenines per ser interpretada en un escenari.
- Temàtiques: La pèrdua, el desamor, la decepció amb els líders del món i la fragilitat de l'existència.
- Posada en escena: El llibre inclou acotacions perquè pugui ser representat amb música i dansa, trencant les barreres entre gèneres literaris.
L'autora també critica l'excessiva competitivitat entre poetes i defensa una literatura basada en la col·laboració i la necessitat real de dir coses significatives.

