Plàcid Maria de Montoliu: L'home que va modernitzar Tarragona
Introducció de la figura de Plàcid Maria de Montoliu arran de la publicació del llibre guardonat de Salvador Rovira.
Anàlisi dels vuit segles d'història de la família, des dels seus orígens provençals fins a la seva presència a Tarragona i València.
Recorregut per les residències històriques de la família al carrer Major i al carrer Cavallers.
Explicació del fallit eix ferroviari Tarragona-Roses i com el marquès va sacrificar la seva fortuna personal per pagar els deutes.
La lluita contra la fil·loxera i el perfil ideològic del marquès com a catalanista romàntic.
Detalls sobre la transformació urbanística de Tarragona i l'impuls definitiu a la Rambla Nova sota el seu mandat.
Com va municipalitzar el servei d'aigua i la seva concepció del deure noble cap a la societat.
Accions per salvar les muralles de Tarragona i els monestirs de Poblet i Santes Creus.
Discussió sobre la falta de reconeixement actual i breu repàs a la vida excepcional dels seus fills.
Plàcid Maria de Montoliu: Redescobrint un referent tarragoní
En aquesta conversa amb l'historiador Salvador Rovira, s'analitza la figura de Plàcid Maria de Montoliu i de Serriera, el primer marquès de Montoliu, un personatge clau per a la configuració actual de la ciutat de Tarragona durant el segle XIX.
Un llinatge de vuit segles
El senyor Rovira destaca que, més enllà del títol nobiliari, els Montoliu representen un dels llinatges més antics de Catalunya:
- Orígens provençals: Van arribar al segle XII amb les conquestes de Ramon Berenguer IV.
- Continuïtat històrica: És una de les poques famílies nobles que s'ha mantingut activa de manera ininterrompuda durant vuit segles.
- Presència territorial: Tot i que es van moure pel País Valencià i les Illes, la seva vinculació amb el Camp de Tarragona ha estat gairebé constant.
L'alcalde transformador i gestor
Plàcid Maria de Montoliu va ser un polític polifacètic (alcalde, president de la Diputació i senador) amb una capacitat d'execució sorprenent:
- Urbanisme: Va ser el motor definitiu de la Rambla Nova, impulsant l'enderroc de les muralles de Sant Joan i la urbanització de l'eixample.
- Serveis públics: Va aconseguir la municipalització de l'aigua, que fins llavors era propietat de l'Arquebisbat, i va construir nous pous per abastir una població creixent.
- Infraestructures: Va liderar projectes com la construcció de les peixateries (actual seu de la Colla Jove) i la urbanització de la Plaça dels Carros.
Visió de país i patrimoni
"No es va arruïnar pel seu mal cap, sinó pel seu concepte de cavallerositat i d'obligacions respecte dels altres."
- L'Eix Transversal ferroviari: Va intentar crear una línia de tren entre el port de Tarragona i el de Roses (Girona) sense passar per Barcelona. El projecte va fracassar per l'oposició de la capital catalana, i ell va cobrir el deute amb el seu propi patrimoni personal.
- Defensa del patrimoni: Com a president de la Comissió de Monuments, va salvar les muralles de Tarragona de l'enderroc total i va protegir els monestirs de Poblet i Santes Creus.
- Lluita contra la fil·loxera: Com a gran terratinent, es va implicar personalment en la recerca i combat d'aquesta plaga agrícola.
Un llegat oblidat
Malgrat la seva importància, avui dia el seu nom se sol associar només a una avinguda cèntrica. Salvador Rovira reivindica la seva figura com la d'un "aristòcrata idealista" que sentia el deure de treballar per al bé comú de la seva ciutat i el seu país.

