La companyia L'Aigua presenta l'espectacle Disco
El presentador obre l’espai explicant el format “popurri” de l’entrevista i presenta l’espectacle “Disco” de la companyia L’Aigua, convidant el públic a vestir-se amb estètica dels 70 i 80 i anunciant la trucada a Maite Ullés.
Maite Ullés detalla que no és un concert convencional, sinó una discoteca mòbil de la mida d’un autobús amb bola de miralls, plataforma en moviment i música en directe, tot amb vestuaris i escenografia d’època.
Comentaris sobre l’estrena a Tàrrega, la gira per França, Portugal i Espanya, i la reacció del públic (6.000–7.000 persones). S’esmenten temes clàssics de discoteca com “I Will Survive”, “Sweet Dreams” o “Flashdance”.
Parlen de la investigació de moda i música d’època, de l’eclecticisme característic dels anys 70-80 i de com han adaptat vestuari i escenografia a les limitacions tècniques del muntatge mòbil i a la comoditat dels actors.
Es detallen els desafiaments dels talons de plataforma, pentinats crepats, perruques i ulleres gruixudes mentre caminen i toquen instruments, i com han adaptat tot plegat per garantir seguretat i dinamisme.
Maite insisteix en la importància de la resposta del públic, convidant-lo a disfressar-se i formar part de l’espectacle. Explica mecanismes d’interacció (passeu a ballar, confeti, coreografies) i conclou ressaltant la varietat de públic al que arriba el show.
Revivint l'esperit dels anys 70 i 80
L'entrevista amb la Maite Ullés, directora de la companyia L'Aigua, detalla l'espectacle itinerant Disco, una proposta que transforma els carrers en una autèntica discoteca mòbil. Amb una posada en escena espectacular, el muntatge destaca per la seva fidelitat a l'estètica retro i la qualitat de la seva música.
Elements clau del muntatge
- Escenografia espectacular: L'espectacle es desplaça en una estructura de les dimensions d'un autobús que inclou una bola de miralls gegant, plataformes per als músics i acabats en escai i vellut.
- Música 100% en directe: Es reinterpreten grans clàssics de grups i artistes com Abba, Donna Summer o Earth, Wind & Fire. Segons Ullés, la qualitat artística d'aquella època encara no ha estat superada.
- Interacció i estètica: El públic té un paper fonamental. L'elenc utilitza:
Plataformes de fins a 20 centímetres per ballar i tocar instruments. Vestuaris plens de lluentons, pestanyes postisses i maquillatges amb purpurina. Pentinats afro* i crepats de grans volums.
L'esperit de la festa major
L'espectacle no és un concert estàtic, sinó una experiència itinerant on els actors i músics caminen i ballen entre la gent.
"Ens agradaria que hi hagués molta gent passant-s'ho molt bé... l'energia i la sinergia és total quan el públic entra en la història."
L'obra ja ha triomfat en gires per França i Portugal, i ara arriba a la festa de Santa Tecla amb l'objectiu de fer oblidar la quotidianitat a assistents de totes les edats, des de nens fins a gent gran.

