Memòria històrica i líders republicans a Tarragona
Presentació de Montserrat Duc i avanç dels temes: memòria històrica, Segona República i projectes memorialístics.
Anàlisi del procés legislatiu al Congrés espanyol i el concepte oficial d'”indemnització i reconeixement” a les víctimes franquistes.
Creació de la institució catalana i el paper dels aniversaris (75è de la República, 23F) per revifar el debat de la memòria.
Comparació amb països d’Amèrica Llatina i reflexió sobre com la història s’utilitza públicament per justificar o criticar el present.
Volum de publicacions (40.000 llibres) sobre el conflicte, la intervenció estrangera i l’ús polític del relat de la Guerra Civil.
Debat sobre el consens de la Transició: febleses mútuas, oblit de memòries incòmodes i conseqüències per a la cultura política.
Com la manca de memòria històrica genera dèficits de participació i sentiment de pertinença en la societat actual.
Origen dels foros per la memòria, exhumacions de fosses i iniciatives ciutadanes dels anys 90 que van pressionar polítiques públiques.
La batalla simbòlica al voltant de l’unitat d’Espanya, banderes, fosses i museus; necessitat de pedagogia democràtica.
Debat actual sobre l’aprovació de la llei espanyola i catalana de memòria, consens entre grups i satisfacció personal de l’historiadora.
Ideació del llibre a partir de quatre conferències comarcals i la voluntat de socialitzar la recerca sobre la Segona República.
Presentació i detalls de les vides i trajectòries d’Antoni Rovira i Virgili, Marcel·lí Domingo, Pere Lloret i Macià Mallol.
El debat sobre la Memòria Històrica
L'entrevista amb la historiadora Montserrat Duch s'inicia analitzant l'estat de les lleis de memòria tant a nivell espanyol com català (Memorial Democràtic). Duch subratlla que la dificultat per arribar a acords polítics demostra que la Guerra Civil espanyola continua sent una memòria traumàtica no resolta.
La Transició i l'herència del silenci
Segons l'experta, la Transició es va basar en una "lògica de consens" que va imposar l'amnèsia sobre les memòries incòmodes. Altres punts clau inclouen:
- La feblesa mútua entre el règim franquista i l'oposició democràtica.
- L'ús polític de la història com a cortina de fum per a problemes actuals.
- El paper de les noves generacions (els nets) en la petició d'exhumacions i reparació.
Pedagogia democràtica i figures tarragonines
Duch presenta el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili, que pretén socialitzar la biografia de personatges que sovint són només noms de carrers:
- Antoni Rovira i Virgili: Historiador i president del Parlament a l'exili.
- Marcel·lí Domingo: Ministre d'Instrucció Pública i figura clau de l'educació.
- Pere Lloret: L'alcalde de Tarragona, representant d'un catalanisme moderat i víctima d'injustícies polítiques.
- Macià Mallol: Empresari filantrop i signant del Pacte de Sant Sebastià.
"Cada generació té dret a repensar la història i a fer preguntes noves als documents."
La República més enllà de la Guerra
Finalment, es reivindica l'etapa 1931-1936 com un període de reformes profundes (agrària, educativa, militar) que sovint ha quedat eclipsat pel conflicte bèl·lic posterior.

