Memòries de guerra: Pere Canyelles i la Lleva del Biberó
Josep Sunyer i Jovanda obren el programa explicant la ubicació provisional a la Rambla Nova i presenten els convidats Pere Canyelles i Macià Ventura.
Pere Canyelles descriu la seva incorporació a la 42ª Divisió del Bàndol Republicà i introdueix la seva participació a la Batalla de l’Ebre.
Relat dels mesos al front: condicions de vida, racionament d’aigua i menjar, pèrdues de companys i la qüestió de la sort per sobreviure.
Pere narra la retirada republicana, l’arribada a Vallvidrera i Barcelona i les dificultats posteriors fins a Mataró.
Explicació de l’estada al camp de concentració de Barbastro, les dificultats per obtenir un certificat i la lluita posterior per aconseguir la pensió.
Comentaris de Macià, reflexions de Pere sobre la joventut actual i la importància de la milícia, i tancament de Josep Sunyer amb una crida a recuperar la memòria històrica.
Testimoni de la Batalla de l'Ebre
En aquesta edició especial de la tertúlia dels avis a la Rambla Nova de Tarragona, el protagonista és Pere Canyelles Mariner, un veterà de 87 anys que va formar part de la històrica Lleva del Biberó (anomenada al text com Viveró). A través d'una conversa emotiva, en Pere recorda la seva crua experiència durant la Guerra Civil Espanyola i la seva supervivència al front.
L'experiència al front i la supervivència
En Pere relata detalls colpidors sobre el seu pas per la 42a Divisió del Bàndol Republicà, destacant:
- La seva participació en punts estratègics com la serra de Cavalls i la serra de Camposines.
- La duresa del front: de 150 companys que van entrar en combat, només en van sobreviure 8.
- La convicció que a la guerra no es té temps per pensar en la mort, sinó només en la supervivència immediata, la gana i la set.
- La precarietat absoluta: va lluitar amb la mateixa granota tota la guerra i es vestia amb la roba dels companys difunts per higiene.
"A la guerra és qüestió de sort. No es pensa res, només a salvar el cap. Ara que tinc 87 anys penso en la mort, però llavors no hi pensava."
Vida de postguerra i reconeixement
El testimoni no acaba amb el final del conflicte, ja que en Pere va haver d'encadenar set anys de servei militar fins al 1944. També explica el seu pas pel camp de concentració de Barbastro, un fet que la Generalitat no li va reconèixer durant anys per falta de certificats fins a una reparació històrica recent.
Visió de la joventut actual
En Pere aprofita per reflexionar sobre la diferència entre generacions:
- Considera que els joves actuals no són conscients del que és una guerra ni la manca de llibertat.
- Defensa, des de la seva vivència, que uns mesos de disciplina serien positius per a la joventut d'avui dia.
- Critica el canvi en els valors familiars i econòmics, on abans tot el que es guanyava s'entregava a casa.

