La dansa al carrer a les festes de Santa Tecla
El Pep introdueix la participació del Taller de Dansa Màrmara a la programació de dansa al carrer durant la festa major i explica els horaris de les sessions.
Detall de la col·laboració entre Fernando Hurtado (Astúries) i Eva Martoveu (València) en la peça "Un gramo de locura", on combinen experiència personal i testos psicològics per explorar la bogeria creativa.
Avançament de la proposta de Marion Spalberg i Anna amb "Breaking Glass" o "Diable", un espectacle fresc que barreja jazz, dansa contemporània i llenguatge juvenil.
Maribel i Maia presenten el seu muntatge íntim i nostàlgic sobre l’amor, l’absència i els records, amb una peça que inclou cant i elements de teatre i imatge.
Diàleg sobre com cada companyia parteix de les vivències personals dels ballarins, l’elecció del tema i el desenvolupament coreogràfic en funció del moment vital de cadascú.
Maribel i Maia comenten el començament del nou curs de dansa contemporània, improvisació, pilates i ioga per a totes les edats al taller Màrmara.
La Dansa Contemporània conquereix Tarragona
En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio entrevista la Maribel i la Maia, impulsores del Taller de Dansa Màrmara, per parlar sobre la programació de dansa al carrer. Aquesta iniciativa, ja consolidada a la ciutat, busca apropar l'art del moviment a tota la ciutadania, trencant les barreres dels escenaris convencionals.
Programació i Estils
L'edició d'enguany destaca per l'aposta pels duets, amb tres companyies que exploren el llenguatge corporal des de perspectives molt diverses:
- Fernando Hurtado i Eva Martoveu: Presenten Un gramo de locura, una peça nascuda de la investigació psicològica i la bogeria compartida.
- Marion Spalberg i l'Anna (Breaking Glass): Ofereixen Diable, una proposta més fresca i juvenil que barreja jazz i contemporani.
- Taller de Dansa Màrmara: Les mateixes organitzadores tornen a l'escenari amb No me quité pa, un muntatge íntim sobre l'amor i el pas del temps.
L'Art com a expressió personal
Les convidades reflexionen sobre la naturalesa de la dansa contemporània:
"Es balla el que es respira."
Subratllen que la dansa és tan personal com la música o el cinema; no es tracta de si el gènere agrada o no, sinó de connectar amb l'estil o el missatge de cada creador. A més, destaquen l'obertura de la seva escola a la gent gran, defensant que mai és tard per començar a ballar i investigar el propi moviment corporal.

