Recerca arqueològica del temple d'August a la Catedral de Tarragona
Presentació de Josep Maria Macias i Francesc Gallar per parlar de les restes d'un possible temple romà detectades mitjançant geofísica sota la catedral. S'analitzen les mides de la fonamentació i es descarten altres estructures medievals.
Es repassa la recerca històrica de fa 300 anys sobre la ubicació del temple d'August, basant-se en cronistes com Tàcit i la restauració que es va fer al segle II.
El degà Gallar explica com es van viure els quatre dies de proves geofísiques a l'interior del temple i com es va haver de combinar amb el culte i el turisme.
L'arqueòleg Macias detalla les tècniques de georadar i tomografia utilitzades. Es destaca la convivència entre tècnics de diversos orígens i religions durant l'espera de dades.
Discussió sobre què es trobaria en una excavació real: probablement només fonaments de pedra o morter, ja que molts materials romans es van reutilitzar o es van convertir en calç.
S'esmenta la sorprenent troballa de peces romanes de gran pes, com una base d'estàtua i un tambor de columna, utilitzades com a reforç a les teulades de la catedral.
L'esperança científica és poder datar el temple mitjançant la ceràmica i relacionar el perímetre del basament amb els elements arquitectònics dispersos per Tarragona.
S'explica que la restauració interior de la catedral permetrà realitzar les cales arqueològiques necessàries mentre el temple estigui tancat al culte.
Previsions per al 2008 i 2009. El projecte depèn del Ministeri de Cultura i de l'estratègia de recerca interdisciplinària que vol ser modèlica.
Reflexió final sobre la necessitat de paciència en les obres catedralícies i la importància que la ciutadania s'interessi per l'arqueologia.
Investigació del passat romà sota la seu tarragonina
L'especialista de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Josep Maria Macias, i el degà del capítol de la Catedral, Francesc Gallar, detallen els darrers avenços en la recerca del mític temple d'August. Les proves geofísiques realitzades recentment han revelat indicis d'una fonamentació de gran envergadura al subsol de la nau central.
Els punts clau de la intervenció
- Tecnologia no invasiva: S'han utilitzat mètodes de georadar i tomografia per resistivitat que permeten analitzar el terreny sense excavar ni danyar el paviment.
- Dimensions de la troballa: S'ha detectat una estructura de fonamentació que podria tenir entre 25 i 40 metres d'extensió i fins a quatre metres d'alçada.
- Hipòtesi del temple: L'axialitat de les restes amb altres elements de la plaça sagrada romana i la manca d'escrits medievals sobre grans edificis cristians previs reforcen la tesi que es tracta d'un temple romà.
Una col·laboració interdisciplinària i humana
Els protagonistes destaquen l'excel·lent convivència entre l'equip tècnic (amb experts de Barcelona, Sicília i de diverses confessions religioses) i la comunitat eclesiàstica.
"Va ser una experiència humana i ecumènica molt entranyable... confluíem practicants, laics i fins i tot un professor musulmà practicant el ramadà cercant un temple pagà dins d'una església cristiana."
Calendari i futures excavacions
La recerca s'integrarà en la quarta fase del Pla Director de la Catedral. Es preveu que l'any 2009, coincidint amb el tancament del temple per a la restauració interior, es puguin realitzar sondejos arqueològics directes per:
- 1 Analitzar ceràmiques per datar amb exactitud la construcció.
- 2 Calibrar les dades geofísiques obtingudes.
- 3 Documentar el patrimoni sense necessàriament crear un nou espai de visita turística, sinó per ampliar el coneixement científic de la ciutat.

