2007-04-19 CASA DELS MESTRES
Descobrim que fa més de 50 anys que Josep Maria viu a les Cases del Mestre i que aquesta setmana ha de lliurar les claus a l’Ajuntament per al seu trasllat al barri Joan XXIII, a causa de les obres del futur Corte Inglés.
El veí explica que el nou pis és més petit (dues habitacions i loft) i no podrà traslladar tots els seus mobles, de manera que deixarà part dels mobles a l’edifici antic.
Parlen de com l’Ajuntament es fa càrrec de la mudança i dels costos de lloguer, que s’ajusten perquè paguin la mateixa quota mensual, amb un garatge per 50 €.
Josep Maria valora positivament que el Corte Inglés s’instal·li al centre de Tarragona i celebra la proximitat al Joan XXIII per a emergències mèdiques.
Repassen incidents viscuts als últims 50 anys: presència de drogadictes, degradació de la façana, pisos abandonats i tapats per perill.
Explica que les Cases del Mestre van ser construïdes i cedides a l’Ajuntament el 1945 per a mestres i rememora el procés de propietat fins a l’actual reallotjament i futura demolició.
Transició històrica a Tarragona: El comiat de Josep Maria
L'entrevista descriu el procés de mudança de les darreres famílies que habiten la històrica Casa dels Mestres a Tarragona. En Josep Maria, que hi ha viscut més de 50 anys, explica com s'està preparant per abandonar la seva llar per permetre la construcció d'un nou centre comercial d'El Corte Inglés.
Detalls del trasllat i noves condicions
- Logística: L'ajuntament es fa càrrec del cost del transport i la grua, facilitant la mudança cap a la zona del Doctor Mallafré, davant de l'hospital Joan XXIII.
- Espai: El canvi suposa una pèrdua d'espai considerable. De pisos grans de tres habitacions, passen a habitatges de dues habitacions amb conceptes oberts tipus loft.
- Economia: Es mantenen les condicions de lloguer de renda baixa, fet que dona tranquil·litat als veïns jubilats.
Seguretat i degradació de l'edifici
L'entrevistat relata una etapa final difícil a l'immoble a causa de l'abandonament institucional:
"Ara mateix tinc l'escala plena de sang, perquè a vegades entren drogadictes, es punxen i tiren la sang per l'escala... aquesta història s'acabarà ja d'una vegada."
Sentiment de ciutat i progrés
Malgrat la nostàlgia i els inconvenients personals, en Josep Maria mostra una actitud optimista i aposta pel progrés de la ciutat. Considera que l'arribada del gran magatzem serà un benefici per a tots els tarragonins i se sent il·lusionat per veure com la zona es transforma, tot i haver de renunciar a bona part dels seus mobles i records acumulats durant mig segle.

