Músiques de canya i tradició a Santa Tecla
Música de Santa Tecla i ambient festiu; presentació en directe des de la Rambla Nova, introducció del convidat Josep Maria Salvador (Bordons) i connexió telefònica amb Lluís Jiménez (Bernets).
Comentaris sobre l’augment de l’afició gràcies a les aules de música tradicional a Vilaseca, el Vendrell i altres llocs, i com això ha facilitat l’aprenentatge de la gralla i el timbal.
Raons personals i socials: components de festa, proximitat amb el públic, paper de la música com a banda sonora de la festa major i vessant pedagògica i comunitària.
Explicació de la diferència entre canya simple (collinet) i canya doble (gralla, oboè, fagot), i els instruments històrics de la música tradicional catalana.
Recorregut pels 25 anys de vida del grup, amb recuperació de la formació original (dues gralles, gralla baixa, timbal) i interès per l’estil de finals del segle XIX i principis del XX.
Recuperació de compositors antics (Montner, Escofet, Toldrà) i incorporació de peces noves per funcionalitat festiva, mantenint el equilibri entre arqueologia i dinamisme actual.
Detall del programa del concert: Moixigangues de Tarragona i Vilafranca, peces virtuoses de l’època d’or dels concursos de gralla i composicions pròpies dedicades als castellers.
Despertar de bon matí tocant pels carrers (Ferran, Montnàs), la resposta del públic infantil i adult, i les anècdotes amb veïns adormits.
Sensacions i moments més entranyables de l’entrada pel carrer Major, tocant els Segadors i veient la canalla asseguda a terra esperant el seguici.
Problemes de mobilitat, concentració i coordinació amb altres elements (Cucafera, diables, trabucaires) durant processons multitudinàries.
Com es marquen les peces segons l’evolució de la processó: retirada de la música en descansos, peces per a gegants i entramesos ballables, improvisació vs guió previ.
Sistema de sorteig per assignar grup a cada element festiu, rotació anual i preferències personals pels nanos, gegants i especialment pel patatuf pel seu caràcter espectacular.
Discussió sobre els temes més demanats: Parito Roca a Tarragona, marxes ràpides, passos dobles com el bequetero i altres danses festives adaptades a la gralla.
Llista de formacions locals i convidades (Tocaferro, Garrofers, Alfàbrega, Sonat, Vesciana, Bordons i altres), ordre d’entrada i valor de la coordinació sonora.
Retos de sentir-se un mateix enmig d’una banda obertament sonora, amb la cucafera i el lleó al darrere, i l’ajuda de l’experiència per mantenir el rumb.
Proposta d’acompanyar Tarragona Ràdio dissabte a la plaça dels Sedassos amb els Bordons, acomiadament dels convidats i desitjos de bona festa major.
La recuperació de la gralla i la música tradicional
L'espai se centra en la importància de la festa de Santa Tecla com a motor de la música tradicional catalana. Es destaca l'evolució del sector, que ha passat de ser una pràctica gairebé oblidada a viure un gran ressorgiment gràcies a les aules de música tradicional.
- Els convidats, Josep Maria Salvador (dels Bordons) i Lluís Jiménez (dels Bernets), expliquen que la formació acadèmica actual permet una qualitat interpretativa molt superior a la de fa dècades.
- Es defineix el concepte de músiques de canya, referint-se específicament als instruments de canya doble com la gralla, la tarota o el sac de gemecs.
Repertori i composició actual
Tot i l'arrelament històric, la música de gralla no és un element estàtic. Els interlocutors discuteixen la dualitat entre:
- 1 Recuperació històrica: Rescatar partitures d'autors del segle XIX i principis del XX com Feliu Monné o Francesc Toldrà.
- 2 Nova creació: La necessitat de compondre noves peces per a balls de nova creació o per adaptar estils moderns com el swing o el jazz a la gralla.
"Tocar a les cercaviles és molt acollidor; veus les cares dels nens que miren els gegants i és una satisfacció tremenda."
La vida del músic durant la Festa Major
Es narra amb detall la duresa i el compromís que implica ser músic de seguici:
- Les Matinades: La tradició de llevar-se a les 7 del matí per recórrer els carrers i despertar el veïnat, una activitat molt entranyable en barris petits però que de vegades genera queixes puntuals.
- Gestió de la multitud: La dificultat de tocar enmig de riuades de gent, vigilant de no perdre la concentració ni ser colpejat per un element festiu o per les càmeres del públic.
- Criteris musicals: La tria de les peces (pasdobles, marxes ràpides o el cèlebre Bequetero) depèn de l'element del seguici que s'acompanyi (gegants, nanos o bèsties).

