Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La nova edició del Diccionari de la llengua catalana
Introducció a la segona edició del diccionari de l'IEC i la importància social que té la publicació d'una obra normativa en un context on els parlants se senten altament implicats amb la llengua.
Explicació del mètode de treball de la Secció Filològica: l'ús del corpus informatitzat, l'anàlisi de neologismes i el debat científic intern per decidir quines paraules s'inclouen.
Debat sobre la incorporació de termes tecnològics (informàtica), científics i socials que reflecteixen els canvis en la societat i la necessitat d'especialistes per definir-los oficialment.
Revisió del diccionari des d'una perspectiva de gènere i ètica, eliminant prejudicis sexistes i homòfobs de les definicions antigues per objectivitzar el lèxic.
Reflexió sobre les polèmiques històriques (Fabra) i l'esforç actual per incloure formes de tot el domini lingüístic (País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Alguer).
La importància de fer servir el diccionari com un recurs viu i la necessitat de mantenir solucions genuïnes del català per preservar-ne la seva identitat pròpia.
L'elaboració del diccionari normatiu
L'entrevista amb Joan Martí, primer rector de la URV i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), desglossa el complex procés de creació de la segona edició del diccionari normatiu. Aquesta tasca, que s'ha estès durant 12 anys, no és merament descriptiva; implica una tria selectiva i ponderada per garantir que tots els parlants del territori catalanoparlant se sentin representats.
Metodologia i criteris científics
El procés de selecció de paraules segueix un mètode rigorós basat en:
- Un corpus lèxic informatitzat que recull dades des de 1911.
- L'Observatori de Neologismes, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, per detectar formes emergents.
- El buidatge d'obres literàries i diccionaris previs.
- L'assessorament d'especialistes de la xarxa TERMCAT per a terminologia científica i tècnica.
"Un diccionari normatiu no pot incloure-ho tot i no pot ni tan solament proposar-se incloure tot allò que s'usa."
Adaptació als canvis socials
Un dels punts clau és com la llengua reflecteix l'evolució de la societat. S'han incorporat més de 3.000 paraules noves, moltes de les quals responen a:
- 1 Noves realitats culturals i migratòries: Termes com ayatolà o talibà.
- 2 Tecnologia i oci: Neologismes com xat, píxel, zapping o internauta.
- 3 Correcció de biaixos ideològics: S'han revisat definicions per eliminar prejudicis sexistes o homòfobs. Per exemple, s'ha modificat la definició de violació o bladejar per no restringir-les només a l'àmbit femení.
Unitat de la llengua i futur
Joan Martí subratlla que aquest és el "diccionari de tots", elaborat amb la participació de filòlegs de les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer i la Catalunya del Nord. Malgrat les crítiques i polèmiques, l'obra es considera un instrument viu que ja prepara la seva versió digital per a una consulta més àgil. L'autor clou l'entrevista recordant la importància del respecte per les solucions genuïnes del català per evitar que la llengua acabi diluint-se per la influència de les llengües dominants.