Com gestionar la síndrome postvacacional al setembre
Presentació del tema i invitació del psicòleg Eugeni Salazar per parlar de la síndrome postvacacional.
Definició com a conjunt de símptomes d’adaptació psicològica i fisiològica després de les vacances.
Descripció de fatiga, insomni, ansietat lleu i altres manifestacions que duren entre 2 dies i 2 setmanes.
Estratègies com mantenir horaris regulars, fer períodes de descans més curts al llarg de l’any i planificar la tornada.
Explicació de com distingir la síndrome postvacacional d’un síndrome de cremat quan els símptomes persisteixen.
Xifres del 30–40% de treballadors afectats, principalment entre 25 i 45 anys, en societats amb vacances fixes.
Importància de la flexibilitat empresarial i recomanació de consultar un professional si els símptomes duren més enllà del període habitual.
La síndrome postvacacional: Realitat o mite?
L'entrevista amb Eugeni Salazar, president del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, defineix aquest fenomen no com una malaltia, sinó com un conjunt de símptomes d'adaptació fisiològica i psicològica quan es torna a la rutina laboral.
Característiques i símptomes principals
La transició del descans a les exigències laborals pot provocar diversos trastorns temporals:
- Fisiològics: Cansament, mal d'estómac i problemes per agafar el son.
- Psicològics: Falta de concentració, ansietat, certa angoixa i irritabilitat.
- Durada: Sol durar entre dos dies i dues setmanes. Si els símptomes persisteixen més d'un mes, podríem estar davant d'altres patologies com el burnout (estar cremat).
Estratègies de prevenció i combat
Per minimitzar l'impacte d'aquesta inadaptació, l'expert recomana:
- Adaptació progressiva: No tornar del viatge el diumenge per començar a treballar el dilluns; calen 3 o 4 dies de marge a casa per recuperar els ritmes de son i menjar.
- Fraccionar les vacances: És més saludable repartir els dies lliures durant l'any en lloc de fer un bloc sencer de 30 dies.
- Positivització: Intentar veure la feina com una eina de desenvolupament personal i no com un càstig.
"El que necessita el nostre cervell és una sèrie de rutines i una planificació per funcionar correctament i evitar l'estrès."
El paper de les empreses
S'estima que entre un 35% i un 40% de la societat espanyola pateix aquesta síndrome. Les empreses comencen a ser conscients que no els interessa tenir treballadors desmotivats i, per tant, algunes apliquen polítiques de flexibilitat i adaptació en la reincorporació.

