Tarragona 2007: El terratrèmol electoral i el canvi d'era
El 8 de març Agustí Mallol anuncia per sorpresa la seva baixa de CDC des de Munic, desencadenant la seva expulsió i la de Martorell, amb reaccions de traïció per part de Joan Miquel Nadal.
Mallol explica en conferència que no es tornaria a presentar, es declara independent i anuncia el seu suport a Josep Fèlix Ballesteros, tot descartant integrar-se en la llista del PSC.
Resum dels 18 anys de mandat: grans obres (aparcaments, Palau de Congressos, Teatre Metropol) i projectes aturats; Nadal rememora èxits i entravessaments legals.
Intervencions carregades de sarcasme, bromes i rèpliques entre regidors, mostrant l’estat d’ànim i la qualitat del debat municipal abans de les eleccions.
Inici oficioso de la campanya amb reivindicacions de continuïtat per part de CiU i PP i l’esperança de canvi per part de l’oposició, destacant la transformació de Tarragona en els darrers 18 anys.
Es tracten temes sensibles: la proposta d’una mesquita al Banc d’Espanya, el presumpte plagi del nou logotip municipal i les rèpliques entre Carles Castillo i Alejandro Fernández.
Després de mesos d’incertesa, els primers pronòstics donen la victòria al PSC amb forquilla de 11–13 regidors. En l’escrutini real aconsegueixen 14 però perden la majoria absoluta per un escó.
Session constitutiva amb la proclamació de Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde i l’acord formal entre PSC i Esquerra per definir àrees de Promoció Econòmica, Patrimoni i nova regidoria de Societat de la Informació.
Notícia de la mort sobtada del tinent d’alcalde d’Urbanisme, reaccions de condol i decret de tres dies de dol, així com l’impacte en la política local.
Canvis en la regidoria d’Urbanisme i incorporació de nou regidor per a la brigada municipal i serveis, preparant-se pel gran repte urbanístic de la legislatura.
Després de les municipals s’estructuren nous governs de consens al Tarragonès: pactes de CiU i PP a la Diputació i tripartit al Consell Comarcal amb ERC al capdavant.
L’oposició recorda la seva tasca de control, adverteix al nou govern i es tanca el programa amb salutacions i interjeccions col·loquials dels presentadors.
Crònica d'un canvi històric a l'Ajuntament de Tarragona
L'any 2007 va marcar un punt d'inflexió definitiu en la política tarragonina amb el comiat de Joan Miquel Nadal i l'ascens de Josep Fèlix Ballesteros. L'episodi repassa els esdeveniments clau, des de les crisis internes de govern fins a la nit electoral que va acabar amb 18 anys d'hegemonia de Convergència i Unió.
La tempesta política i el comiat de Nadal
El procés de canvi va començar mesos abans de les urnes amb una crisi inesperada:
- La baixa de CDC d'Agustí Mallol des de l'estranger, un fet que l'alcalde Nadal va descriure com una traïció personal.
- El comiat de Joan Miquel Nadal després de gairebé dues dècades al poder, destacant fites com la Vall de l'Arrabassada i el Palau de Congressos, però també ombres com el projecte de Terres Cavades.
Una campanya electoral atípica
La cursa cap a l'alcaldia va estar plena de propostes i polèmiques:
- La proposta de Lluís Balart (ICV) d'ubicar una mesquita al Banc d'Espanya.
- El debat sobre el presumpte plagi del logotip municipal.
- La fragmentació del vot amb un nombre rècord de 14 candidatures.
El "Terratrèmol" del 27 de Maig
La nit electoral va confirmar el canvi de cicle amb resultats que els analistes van batejar com a terratrèmol electoral:
- El PSC de Ballesteros va fregar la majoria absoluta, obtenint finalment 13 regidors.
- Convergència i Unió va patir una davallada significativa, assumida personalment pel candidat Joan Aregio.
- Es va formalitzar un pacte de govern entre el PSC i Esquerra Republicana (ERC) per garantir l'estabilitat del nou consistori.
La tragèdia de Josep Lluís Navarro
El nou govern es va veure colpit per la mort sobtada de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme, el dia de la Mercè. Aquest fet va obligar a una reorganització prematura del cartipàs municipal en una de les àrees més sensibles per a la ciutat, el POUM.
"Hem vingut a la vida per estar treballant. Tot arribarà, deixeu-me en pau, que ja arribarà tot."
— Joan Miquel Nadal, en referència al seu estil de gestió.

