Tarragona Urbana: El hip-hop com a cultura i motor social
Introducció a l’organització del cicle per part de la Fundació La Caixa i objectius de reivindicar la cultura urbana més enllà d’un acte cultural.
Explicació de les dues grans dimensions del hip-hop (mediàtica i cultural) i detall dels quatre pilars artístics: b-boying, DJing, graffiti i rap.
Clarificació de les funcions i rols diferents del DJ (música) i l’MC (maestro de cerimònia i raper).
Història de naixement al Bronx i la seva difusió internacional, amb exemples de comunitats a Europa, Amèrica Llatina i Àfrica.
Descripció de la iniciativa Hip-Soma del CaixaForum per donar suport a projectes socials i polítics de cultura hip-hop a més de 20 països.
Casos d’èxit d’inserció de joves vulnerables a través del hip-hop a Figueres, Madrid i Barcelona; exemples de b-boys i grafiters autogestionats.
Reflexió sobre el grafit com a forma d’art contemporani, la seva dimensió efímera i generosa, i la convivència amb l’art institucional en exposicions.
Detall de les dues primeres taules rodones (22 i 31 de juny), cineforum i tallers a la sala Canal Urbà, amb artistes convidats i accés gratuït.
Tarragona Urbana: Més enllà de l'acte cultural
L'entrevista amb Gabriela Berti, comissària del cicle Tarragona Urbana organitzat per la Fundació La Caixa, aprofundeix en la complexitat de la cultura urbana. El projecte no es limita a una exhibició artística, sinó que busca explorar les dimensions socials, polítiques i identitàries d'un moviment que ha evolucionat durant gairebé 40 anys.
Els quatre pilars fonamentals del hip-hop
Berti aclareix que el hip-hop és una cultura integral que se sosté sobre quatre eixos artístics principals:
- B-boying (Breakdance): L'estil de ball que inclou modalitats com el popping o el locking.
- DJing: L'art de punxar i crear sons amb els plats.
- Graffiti: L'expressió visual i pictòrica a l'espai públic.
- MC (Rap): El mestre de cerimònies que utilitza la veu com a instrument de transmissió rítmica i missatges.
Filosofia i compromís social
Un dels punts clau de la conversa és l'anàlisi de l'ètica del "do it yourself" (fes-ho tu mateix). Aquesta filosofia neix de la necessitat de les classes desfavorides (especialment als barris de Nova York com el Bronx o Harlem) de crear els seus propis espais de visibilitat i transformació social.
"Molts joves han trobat en el hip-hop una manera de minimitzar els xocs socials i canviar la imatge que es té d'ells."
Actualment, projectes com Hip-Soma demostren que aquesta cultura és una eina d'inserció social potent en països tan diversos com Cuba, Sud-àfrica o Espanya (especificament amb projectes d'autogestió de joves marroquins a Figueres).
L'art generós del graffiti
L'entrevista també destaca la naturalesa del graffiti com una de les formes d'art més generoses, ja que es regala a la ciutadania a l'espai públic malgrat el seu caràcter efímer. Es menciona la participació d'artistes de renom mundial com Suso 33, qui combina l'èxit en galeries d'art amb la pintura continuada al carrer.

