Testament satíric del Rei Carnestoltes a Tarragona
El Rei Carnestoltes es presenta amb insults rituals i anuncia la lectura del seu testament dictat en una nit de comiat i borratxera.
Atac directe a l'alcalde Nadal i al seu traspàs de poders, renegant de la democràcia i proclamant la república independent del seu propi cul.
Mofa de Zapatero, Rajoy i el conflicte amb l'ETA. Proposa el personatge 'Palomino' com a dictador i critica la mala gestió dels festivals i la cultura local.
Dures crítiques al club de futbol, a la seva directiva i al seu ridícul per Espanya, comparant la gestió esportiva amb un mercat de peix.
Repàs al PP, Ciutadans i Esquerra, qüestionant la seva identitat i les seves ambicions de cara a les noves eleccions.
Atac als Borbons, reivindicació de la llibertat de Catalunya i invitació final a la festa, el vi i el sexe abans de la seva desaparició fins l'any vinent.
Crítica i Sàtira del Rei Carnestoltes
El text recull el testament del Rei Carnestoltes de Tarragona (febrer de 2007), marcat per un to irreverent, crític i humorístic. A través d'un llenguatge mordaç, el monarca de la festa repassa l'actualitat política i social de la ciutat i del país abans de la seva crema simbòlica.
Els punts clau del discurs:
- Crítica a la política local: S'ataca directament la gestió municipal de l'època (Joan Miquel Nadal), qüestionant el malbaratament de diners públics en cultura i la gestió de les festes.
- Situació política general: Es mofa de la relació entre els partits espanyols (Zapatero i Rajoy), el paper del tripartit a Catalunya i la irrupció de noves forces polítiques com Ciutadans.
- El món de l'esport: El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) rep dures crítiques pel seu rendiment i la gestió de la seva directiva, comparant la llotja amb una "paradeta de peix".
- Monarquia i Estat: El text clama per la llibertat de Catalunya i critica la institució dels Borbons amb un vocabulari visceral i anti-establiment.
El llegat de la festa:
"No pareu de privar, cap ballar i cardar, fins a arribar a l'any que ve."
El testament finalitza amb una crida a la desfranja absoluta, la llibertat de costums i l'hedonisme, exhortant la població a continuar la gresca fins a la propera edició del Carnaval, malgrat les mancances i les misèries de la ciutat, que el rei descriu com una "ruïna".

