Tancament de la Tabacalera: L'últim dia a la fàbrica
La retransmissió en directe des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio presenta la localització davant la fàbrica Tadis i explica que 33 treballadors acomiadaran el seu darrer torn abans del tancament definitiu.
El delegat de la UGT repassa els 28 anys d’història a la fàbrica, parla de la prejubilació d’alguns treballadors, de l’impacte emocional i de l’esforç per recol·locar els vuit afectats que queden sense plaça.
El delegat sindical explica la incertesa sobre el trasllat a altres plantes (Alacant, Logronyo), la dificultat d’adaptar-se a una nova ciutat i la necessitat de suport mutuu entre companys.
El president del comitè descriu tres anys de negociacions, tensions internes, dramas familiars i la pèrdua de 400 llocs de treball fixos de qualitat a Tarragona. Demana suport empresarial per recol·locar els afectats.
Descripció emocional de l’últim torn: empaquetatge, acomiadaments, rams de flors, i esperances de recol·locacions pendents mentre la fàbrica es queda en silenci a les portes de les 11.
Crònica d'un tancament històric
L'emissora recull el testimoni directe dels darrers treballadors de la fàbrica de tabacs de Tarragona, Altadis (antiga Tabacalera), en la seva darrera jornada laboral. Un total de 33 persones posen fi aquest divendres a una trajectòria que, en molts casos, s'ha estès durant gairebé tres dècades, marcant el final d'una institució emblemàtica per a la ciutat.
Impacte personal i laboral
El procés de tancament, que s'ha allargat durant tres anys de negociacions i protestes, deixa situacions personals diverses:
- Prejubilacions: Un grup d'empleats passa a l'etapa de prejubilació, com és el cas del Javier Morato, delegat de l'UGT, després de 28 anys a l'empresa.
- Trasllats forçats: Alguns treballadors, com el Javier Romeu, han d'emigrar a altres plantes del grup com Alacant o Logronyo. Això implica un fort impacte emocional en haver de deixar enrere família i amistats.
- Atur i incertesa: Malgrat els esforços de recol·locació, encara queden 8 persones sense feina, principalment dones majors de 45 anys amb perfils administratius.
El sentiment de la plantilla
L'ambient a les portes de la fàbrica s'ha descrit com de gran tristesa i nostàlgia. S'han viscut moments emotius amb el lliurament de rams de flors i comiats entre companys de tota la vida. Els entrevistats destaquen la pèrdua de llocs de treball de qualitat per a Tarragona i el caràcter "familiar" d'una empresa que va arribar a tenir puntes de 800 treballadors.
"Quan vaig entrar aquí, la gent gran em deia: 'nen, això és per a tota la vida', i lamentablement no ha sigut així."
Un comiat agredolç
L'Antoni Fernández, president del comitè d'empresa, recorda la duresa del periple viscut dins les parets del centre, amb nervis i tensions familiars per la incertesa del futur. A les dues del migdia s'atura definitivament el rellotge de la façana, simbolitzant el final d'una era industrial a la part baixa de la ciutat.

