Beatriz Bissot: L'univers de «La Ciutat Blanca»
L’entrevistador presenta la ubicació i el context de l’exposició 'La Ciutat Blanca', situa l’artista Beatriz Bissot i comenta el seu recorregut internacional abans d’arribar a Tarragona.
Visita a la instal·lació de la ciutat blanca: una maqueta de fusta i guix totalment en blanc amb llums interiors que conviden el públic a espiar escenes íntimes i reflexionar sobre la soledat, la comunitat i l’interior de cada casa.
Explicació de la segona part, on Beatriz mostra diverses peces de bronze i altres materials que personifiquen la casa com a cos, corsets, estructures segmentades i la relació entre l’individu i el món exterior.
Descripció del mur en guix i fang que l’artista construeix amb aportacions del públic: empremtes, objectes, missatges i fragments de vida quotidiana que converteixen l’atzar i la participació en part fonamental de l’obra.
La Ciutat Blanca al Museu d'Art Modern de Tarragona
L'artista d'origen italià Beatriz Bissot presenta la seva exposició "La Ciutat Blanca" al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. L'obra, que estarà disponible fins al 28 de gener, és un recorregut introspectiu i visual que l'escultora ha creat inspirant-se en la llum i els murs mil·lenaris de la ciutat de Tarragona.
Els tres àmbits de l'exposició
L'exposició s'estructura en tres eixos conceptuals i materials ben diferenciats:
- La Ciutat Blanca: Una instal·lació d'arquitectures fetes de fusta i guix on el visitant es converteix en un observador de la intimitat aliena a través de finestres il·luminades.
- El meu cos és una casa: Una col·lecció d'escultures de bronze que exploren la feminitat, la maternitat i la relació entre el ser interior i el món exterior.
- La construcció del mur: Un projecte participatiu on els visitants deixen les seves empremtes i objectes personals sobre el fang, creant una obra col·lectiva en constant evolució.
Filosofia i Materials
Bissot utilitza el bronze per la seva condició de material mil·lenari, però també experimenta amb materials més humils en el seu "laboratori" creatiu. La seva obra convida a la reflexió sobre la solitud i la vida quotidiana:
"Cada persona, caminant i mirant, buscarà la seva pròpia veritat."
L'absència premeditada de color en algunes peces té com a objectiu permetre que el visitant projecti les seves pròpies emocions i interpretacions sobre l'obra.

