Anècdotes i vivències de la història castellera
Jordi Andreu explica la deliciosa anècdota de Tarragona (1981) en què va ser el primer 2 de 7 descarregat, amb tres segons a la pinya i un joc de cadires entre els baixos.
Piscu Córdoba relata com seien sobre un raïll de tren convertit en tronc rodó i les maneres creatives d’assegurar-se durant el pilar de 6.
Maurici Preciado descriu la importància de la comoditat de l’arxaner durant el 3 de 8 i la tensió dels deu segons de descarregament.
Debat sobre la factibilitat del pilar de 7 sense folre amb la canalla adequada: Maurici està convençut que hagués estat possible amb el pilar de la SESI.
Manel Borillo comenta les dures caigudes des de la banda del dos i la doble caiguda del 5 de 9, amb l’efecte de segona caiguda immediata.
Francesc Sànchez narra la seva experiència de caiguda, la controvèrsia del casell carregat i la decisió de tirar-ho a terra per seguretat.
Joan Romero parla del 4 de 9 amb folre i dels suports interns a l’alçada del pilar, anomenats popularment ‘guillotines’.
Frederic Planes descriu la dificultat d’un 3 de 8 molt mal plantat i la batalla de recuperar la mida en pocs segons.
David Miret recorda el 1993 quan els Minyons de Terrassa van carregar la primera torre de 9 amb folre i manilles, i la rivalitat amb Vilafranca.
César Torrijos explica les fites tècniques en l’arrencada i la necessitat de potència per establir el pilar de 8 amb folre i manilles.
Ramon Codines reflexiona sobre la perspectiva interna dels castellers i relativitza la rivalitat mediàtica en el moment de fer el 5 de 9 amb folre.
Joan Badell detalla els assajos ràpids, les proves de folra i les solucions per aguantar l’agulla al mig del 4 de 9.
Paco Guerra reivindica que el 4 de 9 net és fruit de molts anys de treball acumulat i cohesió interna dels terços i quarts.
Memòries i Reptes del Món Casteller
Aquest recull de testimonis ofereix una visió íntima i tècnica de l'evolució dels castells, des d'anècdotes dels anys 80 fins a la consecució de grans estructures de gamma extra.
Evolució i Tècniques de les Construccions
- El 2 de 7 i el joc de les cadires: Jordi Andreu recorda una curiosa descàrrega dels Xiquets de Tarragona el 1981, on la manca de coordinació inicial en els baixos es va resoldre gairebé per atzar.
- Assajos innovadors: Piscu Còrdoba dels Nens del Vendrell explica com assajaven el pilar sobre raïls de tren, una mostra de les condicions rústiques i experimentals d'èpoques passades.
- La factibilitat del pilar de 7 net: Es debat sobre la possibilitat real de fer el pilar de 7 sense folre, amb la convicció que, amb l'alineació i el pes adequats, és una fita assolible.
La Complexitat i el Patiment a Plaça
- Les caigudes: Manel Borillo descriu la cruesa d'una doble caiguda en el 5 de 9, on l'estructura cedeix en dos temps sense deixar marge de reacció.
- Estructures híbrides i noves solucions: Es detallen les dificultats de castells com el 4 de 9 amb folre i l'agulla, especialment pel que fa al nucli intern i la col·locació de les crosses per aguantar el pilar central.
- La guillotina: Joan Romero explica l'origen d'aquest terme en el 4 de 9 amb folre de la Colla Vella, referint-se a la posició compromesa del cap de certs castellers entre els pilars.
L'Essència del Casteller
"El 4 de 9 no és el fruit d'una temporada, és el fruit del recolliment de molts anys."
- Rivalitat vs. Satisfacció: Ramon Codines dels Minyons de Terrassa matisa que, tot i la pressió mediàtica per ser els primers, la veritable recompensa és el treball col·lectiu i la suor compartida en l'assaig.
- Preparació a llarg termini: Per a fites com el 4 de 9 net, es requereix una compenetració absoluta de troncs (terços i quarts) que només s'aconsegueix després d'anys de constància.

