La tradició de la màscara i el final del Carnaval
Discussió sobre el calendari de festivals: Festival de Dixi abans de Setmana Santa i inici de la Quaresma just després de Dimarts de Carnaval.
Sant Blai, la Candelera i Sant Àgueda celebren rituals a zones rurals, però queden eclipsades pel gran carnaval urbà.
Origen del rei i evolució fins a incloure la concubina al Carnaval de Tarragona, amb debat sobre igualtat i vetlla.
Antiga costumbre de distingir les prostitutes per les mitges blaves segons l’edat, recordada en clau d’història festiva.
Funció originària de la màscara en rituals pagans i teatre grecollatí, i la visió sacrílega de l’Església cristiana.
Comparació entre carnavals de Venècia, Centre-Europa, País Basc i Galícia pel que fa a l’ús de la màscara.
Presentació de l’os com a màscara tradicional i identitària dels carnavals del Pirineu català i navarrès.
Descripció de la mitja màscara de Galtes i la seva relació visual amb personatges de la comèdia italiana.
Com el teatre popular italià va donar forma a alguns estereotips de personatges carnavalescos al Mediterrani.
Exemples de màscares antigues amb mecanismes per expulsar flames i altres efectes teatrals.
El Sant Antoni mallorquí i la importància de les màscares en aquesta gran festa hivernal.
Tradicions de les «Gitanes» i la figura del Pollo de Mollà amb gadgets de tela i màscares senzilles.
Rues finals, transició a Quaresma, les cerimònies de pols i l’enterrament del carnestoltes.
Confusions i variants locals: enterrament del carnestoltes versus la sardina i, a Màlaga, del boquerón.
Comentaris finals sobre la gravetat simbòlica del dol i la promesa de tornar amb continguts per als oients.
Resum de l'episodi
En aquesta edició, en Jordi Bertran analitza el tancament del cicle de Carnaval i aprofundeix en el significat antropològic d'un dels seus elements més icònics: la màscara. Es discuteix com el calendari d'enguany ha solapat diverses festivitats rurals i com la celebració evoluciona del carrer a la foguera.
El cicle festiu i les coincidències
L'expert destaca que festes com Sant Blai, la Candelera o Santa Àgueda formen part del mateix cicle d'inversió que el Carnaval, tot i que sovint queden eclipsades quan coincideixen estretament en el calendari.
- Inversió de rols: S'esmenta Santa Àgueda com un antecedent dels personatges femenins del Carnaval.
- La Concubina: Es planteja una crítica curiosa sobre la falta d'un ritual de vetlla per a la Concubina a Tarragona, a diferència del Carnestoltes.
Simbologia i història de la màscara
El tema central és la màscara com a element encobridor i la seva evolució:
- Diferència entre grups: Les comparses organitzades solen optar pel maquillatge artístic, mentre que l'individu autònom prefereix la màscara o careta tradicional.
- Origen sagrat: Tot i que l'Església la va considerar un element sacríleg, la màscara té un origen sagrat en el teatre grecollatí, servint de nexe entre els homes i les divinitats.
- Tipus de màscares catalanes:
- L'Os: La màscara per excel·lència dels carnavals pirinencs. - El Galtes: Una mitja màscara molt popular que deixa la boca descoberta. - Màscares a Mallorca: On personatges com Sant Antoni també van emmascarats.
El Dimecres de Cendre i el final
L'episodi conclou parlant de la mort del Carnestoltes i les variants locals sobre el dia de l'enterrament (dimarts a Tarragona vs. dimecres a altres localitats). Segons Bertran:
"A Catalunya no enterrem la sardina, enterrem el Carnestoltes; l'enterrament de la sardina és una denominació generalitzada que no correspon a la nostra tradició històrica."
Amb l'arribada de la Quaresma, el programa es prepara per analitzar noves tradicions com la Vella Quaresma.

