Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008
Subscriu-te
La tradició de la màscara i el final del Carnaval
Discussió sobre el calendari de festivals: Festival de Dixi abans de Setmana Santa i inici de la Quaresma just després de Dimarts de Carnaval.
Sant Blai, la Candelera i Sant Àgueda celebren rituals a zones rurals, però queden eclipsades pel gran carnaval urbà.
Origen del rei i evolució fins a incloure la concubina al Carnaval de Tarragona, amb debat sobre igualtat i vetlla.
Antiga costumbre de distingir les prostitutes per les mitges blaves segons l’edat, recordada en clau d’història festiva.
Funció originària de la màscara en rituals pagans i teatre grecollatí, i la visió sacrílega de l’Església cristiana.
Comparació entre carnavals de Venècia, Centre-Europa, País Basc i Galícia pel que fa a l’ús de la màscara.
Presentació de l’os com a màscara tradicional i identitària dels carnavals del Pirineu català i navarrès.
Descripció de la mitja màscara de Galtes i la seva relació visual amb personatges de la comèdia italiana.
Com el teatre popular italià va donar forma a alguns estereotips de personatges carnavalescos al Mediterrani.
Exemples de màscares antigues amb mecanismes per expulsar flames i altres efectes teatrals.
El Sant Antoni mallorquí i la importància de les màscares en aquesta gran festa hivernal.
Tradicions de les «Gitanes» i la figura del Pollo de Mollà amb gadgets de tela i màscares senzilles.
Rues finals, transició a Quaresma, les cerimònies de pols i l’enterrament del carnestoltes.
Confusions i variants locals: enterrament del carnestoltes versus la sardina i, a Màlaga, del boquerón.
Comentaris finals sobre la gravetat simbòlica del dol i la promesa de tornar amb continguts per als oients.
Resum de l'episodi
En aquesta edició, en Jordi Bertran analitza el tancament del cicle de Carnaval i aprofundeix en el significat antropològic d'un dels seus elements més icònics: la màscara. Es discuteix com el calendari d'enguany ha solapat diverses festivitats rurals i com la celebració evoluciona del carrer a la foguera.
El cicle festiu i les coincidències
L'expert destaca que festes com Sant Blai, la Candelera o Santa Àgueda formen part del mateix cicle d'inversió que el Carnaval, tot i que sovint queden eclipsades quan coincideixen estretament en el calendari.
- Inversió de rols: S'esmenta Santa Àgueda com un antecedent dels personatges femenins del Carnaval.
- La Concubina: Es planteja una crítica curiosa sobre la falta d'un ritual de vetlla per a la Concubina a Tarragona, a diferència del Carnestoltes.
Simbologia i història de la màscara
El tema central és la màscara com a element encobridor i la seva evolució:
- Diferència entre grups: Les comparses organitzades solen optar pel maquillatge artístic, mentre que l'individu autònom prefereix la màscara o careta tradicional.
- Origen sagrat: Tot i que l'Església la va considerar un element sacríleg, la màscara té un origen sagrat en el teatre grecollatí, servint de nexe entre els homes i les divinitats.
- Tipus de màscares catalanes:
- L'Os: La màscara per excel·lència dels carnavals pirinencs. - El Galtes: Una mitja màscara molt popular que deixa la boca descoberta. - Màscares a Mallorca: On personatges com Sant Antoni també van emmascarats.
El Dimecres de Cendre i el final
L'episodi conclou parlant de la mort del Carnestoltes i les variants locals sobre el dia de l'enterrament (dimarts a Tarragona vs. dimecres a altres localitats). Segons Bertran:
"A Catalunya no enterrem la sardina, enterrem el Carnestoltes; l'enterrament de la sardina és una denominació generalitzada que no correspon a la nostra tradició històrica."
Amb l'arribada de la Quaresma, el programa es prepara per analitzar noves tradicions com la Vella Quaresma.