L'evolució de la Moixeranga: de la tradició al tecno
Salutacions, data del 13 de maig i comentaris sobre la Mare de Déu de l’Orda i l’aparició de la Verge de Fàtima.
Explicació del fil conductor: una tonada tradicional dedicada a la Mare de Déu que es modularà en diferents estils i versions.
Escolta i comentari de la versió més antiga i ‘ancestral’ a càrrec del GMSI.
Descripció de la dolçaina i el timbal com a instruments tradicionals valencians.
Anàlisi de la barreja de músiques electròniques i instruments de canya/fusta en la versió del grup Cibernets.
Repàs de l’origen i evolució de la Cobla al segle XIX i versió de tonades de Joaquim Serra.
Comentaris sobre els tocs d’ofertori i les adaptacions de la Companyia d’Arma amb sintetitzadors i samples.
Explicació de la línia de versions folk‑rock de Dharma i influències del Magrib i Llatinoamèrica.
Interpretació contemporània en clau de jazz‑rock, destrucció i relectura de la melodia original.
Final amb la versió més moderna i contundent en estil techno i cloenda del programa.
Evolució i metamorfosi de la música tradicional
En aquest episodi, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor excepcional a través de les versions i adaptacions d'una de les peces més emblemàtiques de la cultura popular catalana i valenciana: la Moixeranga. L'eix vertebrador és com una tonada ancestral pot transformar-se mitjançant nous llenguatges musicals sense perdre la seva essència.
La Moixeranga: Un símbol coral i religiós
La conversa s'inicia destacant la festivitat de la Verge de Fàtima (13 de maig) i la relació de la Moixeranga d'Algemesí amb l'adormició de la Mare de Déu. Es subratllen els següents punts:
- L'instrumentari base original: la dolçaina i el tabal.
- El simbolisme de la peça com a referent nacionalista i religiós al País Valencià.
- La transició des de la formació primitiva de la Cobla de tres quartans (sac de gemecs, flaviol i tamborí) fins a l'orquestració actual.
Versions contemporànies i experimentació
L'espai se centra en com grups actuals han trencat barreres estilístiques:
- Cibernets: Aquest grup de Vilafranca del Penedès fusiona músiques electròniques amb instruments de canya o fusta. Destaquen temes com Aterratge a la plaça o el Toc d'ofertori.
- Companyia Elèctrica Dharma: Analitzem el seu paper pioner en el folk rock i la seva capacitat per donar majestuositat a les peces tradicionals.
- Chimo Tebar: Una aproximació des del jazz rock contemporani, on la melodia es fragmenta i es reinterpreta amb piano i sintetitzadors.
- Fusions mediterrànies: Es destaca la connexió de la gralla amb instruments del Magrib o fins i tot del Nepal, demostrant que la música tradicional no és un compartiment estanc.
"Les versions han existit tota la vida; ja a finals del segle XIX la Cobla s'organitzava per fer versions que funcionaven durant centenars d'anys."
Per concloure, s'explora fins i tot la versió tecno de la Moixeranga, demostrant que la tradició està més viva que mai en les pistes de ball modernes.

