Vacuna contra el papil·loma humà i la seva polèmica
Presentació de la col·laboradora habitual Cinta Daufí, epidemiòloga, per parlar d'un tema controvertit en l'àmbit científic: la vacuna del papil·loma humà.
L'experta aclareix que la vacuna no és contra el càncer, sinó contra algunes variants del virus. Explica que, tot i el suport polític, 6.000 professionals han signat un manifest en contra per falta de certeses.
Crítica a les decisions basades en el màrqueting farmacèutic en lloc de l'evidència científica i el dubte sobre si els 4.000 milions d'euros estarien millor invertits en altres àrees.
Explicació del funcionament del virus VPH, la seva lenta evolució (20-30 anys) cap al càncer i la importància de la prevenció secundària mitjançant citologies.
Es destaca que els assajos clínics només han durat 6 anys i no demostren que s'eviti el càncer, sinó només que augmenten els anticossos.
Espanya té una de les taxes més baixes de càncer de coll d'úter. S'argumenta que millorar la cobertura del cribratge seria més efectiu que la vacunació.
La vacuna només cobreix 2 dels 15 serogrups del virus, fet que podria provocar que altres soques ocupin l'espai de les eliminades.
Anàlisi de l'alt preu de la vacuna i la incertesa sobre la durada de la seva protecció, que només està provada per a cinc anys.
Controvèrsia científica sobre la vacuna del Papil·loma Humà
L'epidemiòloga Cinta Daufí analitza la polèmica al voltant de la vacuna contra el Virus del Papil·loma Humà (VPH), sovint presentada erròniament com una vacuna genèrica contra el càncer de coll d'úter. Tot i el consens polític i la seva inclusió en el calendari vacunal, la comunitat científica planteja seriosos dubtes sobre la seva eficàcia real i el seu cost.
Punts de debat i incerteses principals
- Relació VPH i càncer: El virus és una causa necessària però no suficient. El 70% de les infeccions s'eliminen espontàniament pel sistema immunitari.
- L'evidència científica limitada: Els assajos clínics més llargs han durat només sis anys, mentre que el càncer d'úter pot trigar entre 20 i 30 anys a desenvolupar-se. Per tant, no hi ha proves que la vacuna eviti realment les morts per càncer a llarg termini.
- Protecció parcial: La vacuna només actua contra 2 dels 15 serogrups del virus. L'experiència en altres malalties indica que altres soques podrien ocupar l'espai ecològic deixat per les soques eliminades.
- Durada de la immunitat: Només s'ha demostrat una cobertura de cinc anys. Es desconeix si caldrà revacunar les noies passat aquest temps.
Aspectes econòmics i de gestió pública
"Els guanys de les companyies farmacèutiques que estan comercialitzant aquesta vacuna estan augmentant de manera espectacular. Això són les certeses que tenim."
- Cost desmesurat: El tractament complet costa uns 450 euros, el mateix que totes les altres vacunes del calendari sistemàtic juntes.
- Eficàcia de la citologia: El cribratge mitjançant citologies continua sent el mètode més eficaç i econòmic per a la detecció precoç, ja que la gran majoria de les morts actuals es donen en dones que no s'havien fet mai aquesta prova.
- Prioritats de salut: S'argumenta que els recursos destinats a aquesta campanya (uns 4.000 milions d'euros) podrien ser més efectius en altres intervencions de salut pública.

