Excavacions a Mal Travieso i l'art de l'IPHES
El presentador introdueix l’espai Evoluciona amb IPES, repassa la intervenció de Cinta Daufí i anuncia els temes centrals: excavacions a Extremadura i exposició d’art al bar Coimbra.
Antoni Canals (director) i Antonio Rodríguez descriuen la història de descobriment del jaciment (pintures rupestres, primers estudis i redescobriment arqueològic l’any 2000) i el context d’ús de la cova des del paleolític mig fins al calcolític.
Detallen els diferents usos de la cova (refugi musterià, art gravetià i enterraments calcolítics), les dimensions internes (73 m i diverses sales) i la gran diversitat d’espècies fòssils documentades.
Es presenta l’equip d’excavació (URB i Universitat d’Extremadura), la fira prehistòrica urbana de Cáceres amb tallers divulgatius, i es debaten les aficions artístiques dels arqueòlegs que exposen al bar Coimbra, reflexionant sobre la relació entre art i ciència i anunciant properes activitats culturals.
Jordi Sorinyac tanca la secció amb una explicació didàctica de la importància de les matèries primeres (pedres per a eines paleolítiques), la seva recerca al paisatge i els intercanvis de recursos en el paleolític i neolític.
Descobriments a la Cova de Mal Travieso
L'episodi d'avui de l'espai Evoluciona, realitzat en col·laboració amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), se centra en les recents excavacions a la cova de Mal Travieso (Càceres). Antoni Canals, director del projecte, explica la riquesa d'aquest jaciment urbà que presenta restes de tres períodes clau:
- Paleolític Mitjà (fa 130.000 anys): Restes de fauna (hienes, cavalls, línxs) i caçadors mustarians.
- Paleolític Superior (fa 22.000 anys): Famosa per les pintures rupestres de mans i troballes recents de petxines marines (Patella vulgata).
- Calcolític: Ús de la cova com a espai sepulcral, tot i que molt afectat per l'espoli històric.
La connexió amb l'interior i la costa
Un dels punts més rellevants és la descoberta de petxines amb perforacions artificials. Aquesta troballa demostra que fa 22.000 anys existia una relació o desplaçament entre els pobles de l'interior de la península i la costa portuguesa, ja que aquests objectes s'utilitzaven com a ornaments o joieria.
"Això fa que s'apropin molt aquests personatges cap a la nostra vida contemporània, quan els veiem a la seva vida quotidiana."
Art i Socialització del Coneixement
El programa també destaca la faceta artística dels investigadors de l'IPHES, que actualment exposen les seves obres al bar Coimbra de Tarragona. Gala Gómez, comissària de la mostra, i els artistes Ramon Vinyas i Jaume Vilalta, discuteixen el trencament del mite del científic tancat en una "torre d'ivori".
- Gala Gómez: Presenta una obra sobre el Triturus marmoratus, inspirada en la fauna d'Atapuerca.
- Ramon Vinyas: Expert en art rupestre que utilitza la pintura a l'oli com a via d'expressió personal.
- Jaume Vilalta: Reflexiona sobre la fragilitat humana i l'evolució a través de quadres de petit format.
L'objectiu d'aquesta iniciativa, així com de la Fira de la Prehistòria a Càceres, és la socialització de la ciència per fer-la comprensible i propera al gran públic.
L'Estudi de les Matèries Primeres
En la secció final, la investigadora Maria Dolors García Anton detalla la importància de l'estudi de la procedència de les eines de pedra:
- La cerca de sílex o pedernal per la seva aptitud per a la talla.
- La identificació de xarxes d'intercanvi que podien portar materials des de zones molt distants (com l'actual França fins a la península).
- La reconstrucció de la mobilitat dels grups humans a partir de la geologia.

