Arqueologia experimental: l'estudi dels llops a l'IPHES

En aquesta edició del programa, s'aprofundeix en el concepte d'arqueologia experimental mitjançant una investigació pionera de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'objectiu principal és comprendre com els depredadors actuals interaccionen amb les restes animals per interpretar millor el registre fòssil.

L'estudi sobre el terreny a Zamora

La investigadora Montserrat Esteban i l'agent forestal Carlos Tarazona expliquen un experiment realitzat a la Sierra de la Culebra (Zamora). El procediment va consistir en:

• Dipositar el cadàver d'un ruc en una zona controlada.
• Realitzar esperes de fins a vuit dies sota condicions meteorològiques extremes (fins a -10 °C).
• Observar el comportament de les canades de llops silvestres davant l'aliment.

Conceptes clau i metodologia

• Agents tafonòmics: Es refereix a animals com el llop, l'os o la guineu que modifiquen les restes òssies. L'estudi busca identificar les marques de mossegada i els patrons de fractura que deixen aquests animals.
• Actualisme: Metodologia que utilitza processos observables avui dia per validar dades que després s'apliquen a jaciments de fa milers d'anys.
• Diferència entre captivitat i llibertat: Mentre que a Zamora es van observar llops salvatges (que finalment es van endur totes les restes sense deixar rastre), en experiments al Parc de la Cuniacha (Osca) s'aconsegueix recuperar ossos per anàlisi detallada de laboratori.

"L'arqueologia experimental intenta reproduir processos actuals de forma controlada per després aplicar aquestes dades al registre fòssil."

Treball de laboratori

Un cop recuperades les restes (quan és possible), aquestes se sotmeten a un procés d'enterrament temporal per eliminar la matèria orgànica sense productes químics. Posteriorment, s'analitzen amb lupes binoculars per catalogar el tipus de danys i crear una base de dades que permeti diferenciar, per exemple, la mossegada d'un llop de la d'una hiena o un os.