Canvi climàtic i micromamífers a la prehistòria
Presentació del tema, la necessitat de conèixer les tendències naturals del clima passat i la tesi de Juan Manuel López García sobre micromamífers al Pleistocè de la península ibèrica.
Descripció del treball d’excavació, cribatge, neteja i triatge manual dels fragments per recuperar restes de micromamífers i la col·laboració amb l’IPES.
Explicació del concepte de micromamífers, del límit amb lagomorfs, i de la cronologia relativa basada en l’evolució ràpida de determinats grups de rosegadors.
Anàlisi de les associacions de micromamífers per inferir vegetació, temperatura i línia de costa en diferents regions-clau de Catalunya i la península.
Discussió de la importància interdisciplinària dels estudis paleoclimàtics per avaluar impactes humans, models predictius i reflexions sobre l’escala i la rapidesa dels canvis climàtics passats i actuals.
Estudi del clima a través dels micromamífers
L'episodi explora la recerca liderada per Juan Manuel López García, autor d'una tesi doctoral a l'IPHES, centrada en la reconstrucció del clima a la península ibèrica durant el Pleistocè superior. Acompanyat per Hugo Blain, expert en amfibis i rèptils, s'analitza com les restes de petits animals permeten entendre les variacions ambientals del passat.
La metodologia científica
L'estudi del passat climàtic requereix un treball de camp i laboratori extremadament minuciós:
- Recuperació de mostres: Es realitza mitjançant el tamisat de grans quantitats de terra de les coves per trobar restes diminutes, com dents de ratolins.
- Triat manual: Un cop sec el sediment, s'utilitzen pinces per separar els ossos dels micromamífers de la resta de pedres.
- Bioestratigrafia: Els roedors són clau per datar jaciments, ja que evolucionen molt ràpidament i són molt sensibles als canvis de temperatura.
Principals conclusions de la recerca
A partir de l'estudi de vuit jaciments distribuïts per tota la península, s'han pogut extreure dades rellevants sobre el paisatge prehistòric:
- Clima a Catalunya: El període estudiat era significativament més humit i fred que l'actual.
- Nivell del mar: La presència d'espècies de plana en zones que avui són penya-segats costaners indica que la línia de costa estava molt més allunyada cap a l'interior.
- Dades paleoambientals: L'anàlisi de musarañes, tops, eriçons i ratolins permet dibuixar un mapa precís de la vegetació i l'entorn.
La naturalesa del canvi climàtic
Els investigadors reflexionen sobre la concepció del canvi climàtic des de la perspectiva geològica:
"El clima mai ha estat estable; el planeta ha variat en totes les escales del temps i ho continuarà fent naturalment més enllà de l'activitat humana."
S'emfatitza que, tot i que els canvis actuals estan influïts per l'home, la Terra ha experimentat variacions constants. La dificultat resideix a determinar la rapidesa d'aquests canvis (teories de canvis abruptes vs. lents) a causa de les limitacions en la precisió de les datacions absolutes.

