La Història Clínica Compartida i l'Empoderament del Pacient
Repetició de la salutació inicial i presentació del debat entorn de la història clínica compartida.
Es discuteix qui ha de posseir la història clínica: l’entitat sanitària o el ciutadà, i la necessitat que la informació sigui sempre propietat del pacient i no captiva d’un sol actor.
Anàlisi de les resistències d’alguns professionals a cedir dades i del recorregut per aconseguir consens legal i protocol·lari perquè la informació sigui compartida respectant la propietat intel·lectual.
Estat d’implantació interna de la història clínica compartida a la xarxa de la Tecla, el desplegament a primària, i la futura connexió amb la resta de centres de Catalunya.
Funcionament del protocol de petició de consentiment del pacient per accedir a dades, drets d’oposició i esborrament, i paral·lelisme amb sistemes financers de consulta de comptes.
Plans per estendre la història clínica compartida a Espanya mitjançant un pilot amb 8 centres i la perspectiva d’una futura interoperabilitat a nivell europeu.
Cap a la interoperabilitat de les dades sanitàries
En aquesta conversa amb el Dr. Zerà i Manel Sant Romà, s'analitza el procés de transformació digital de la sanitat a través de la Història Clínica Compartida. L'objectiu és que la informació mèdica deixi d'estar fragmentada en centres separats i s'integri en un sistema accessible per millorar l'atenció del ciutadà.
Punts clau de la discussió:
- Proprietat de la informació: Es subratlla que la documentació clínica no és propietat de l'entitat, sinó del ciutadà. El pacient és el propietari de les seves dades objectives i ha de tenir el control sobre qui les consulta.
- Rols de la tecnologia i la política: Els ponents coincideixen que la tecnologia ja està a punt; el veritable repte ha estat el consens polític i corporatiu entre diferents proveïdors i administracions per compartir dades.
- Seguretat i Privacitat: La Llei de Protecció de Dades és extremadament rigorosa. Qualsevol accés a l'historial queda registrat i requereix, en darrera instància, de l'autorització o consentiment del pacient.
- Calendari d'implementació:
1. Catalunya: El sistema ja és operatiu tècnicament i s'espera que la seva implementació generalitzada (incloent l'Institut Català de la Salut i la Xarxa de Santa Tecla) sigui total en un any. 2. Espanya: Existeix un projecte pilot amb vuit centres per provar la connexió entre comunitats autònomes. 3. Europa: Ja s'està començant a planificar la Història Clínica Europea.
"Si la informació pertany al ciutadà, no pot ser captiva de cap organització; ha d'estar en el sistema per al seu benefici."
Beneficis per al futur del pacient
L'accés universal a l'historial mèdic permetrà una segona opinió més àgil i evitarà que el pacient hagi de traslladar proves físiques (radiografies, informes) entre centres. Això atorga un plus de llibertat i responsabilitat, convertint el ciutadà en el gestor real de la seva pròpia salut.

