El Cant d'Estil: Tradició Oral i Música al País Valencià
Introducció humorística amb un gramòfon i un disc de pedra del 1915 d'Evaristo Pallà per presentar el tema del dia.
Definició del cant d'estil com a fenomen de transmissió oral valencià i comparació del seu caràcter folklòric amb el jazz.
Explicació del virtuosisme (cant a l'aire), la potència de les veus i la participació paritària de dones en el gènere.
Anàlisi de les modalitats (l'u) i les figures del versador (improvisador) i el llistero (gestor de la cançó).
Repàs dels malnoms de cantadors històrics i vinculació del gènere amb l'horta de la ciutat de València.
Diferenciació entre instruments de corda i vent, i els contextos de celebració com homenatges o campanyes electorals.
Debat musicològic sobre la classificació del cant d'estil dins de la família dels fandangos del sud i les seves diferències amb la jota.
Presentació de les albaes amb acompanyament de dolçaina i tabalet, tancant amb un tema d'Apa i Josepa Blasco.
Introducció al Cant d'Estil
L'episodi explora el cant d'estil, una manifestació musical de transmissió oral fonamental a la cultura del País Valencià. Aquesta tradició agafa una força especial amb l'arribada de la primavera i destaca pel seu virtuosisme vocal i l'ús de la lletra improvisada.
Característiques i Modalitats
El programa analitza diverses subcategories o pals d'aquest gènere, sovint anomenats per números o procedència:
- L'U, l'U i dos, i l'U i dotze: Diferents estructures melòdiques i rítmiques que podrien tenir l'origen en passos de dansa.
- Les Valencianes: Modalitat originària de l'horta de València, estesa fins a Castelló i Alacant.
- Les Albaes: Es diferencien de la resta pel seu acompanyament amb dolçaina i tamborí, i tradicionalment es canten durant la nit o a la matinada.
Figures clau i l'art de la improvisació
El cant d'estil es basa en una estructura col·laborativa on intervenen diversos rols:
- 1 Cantadors i Cantadores: Intèrprets amb veus potents i melismes complexos (com lo Chiquet de Mislata o Josepa Blasco).
- 2 El Versador: La persona que dicta o "xivata" els versos improvisats al cantador a cau d'orella.
- 3 El Llistero: El responsable de gestionar la llista de llocs o persones a qui es dedicarà el cant.
"És una fórmula d'improvisació melòdica on la veu comporta una expressivitat vocal molt virtuosa, el que s'anomena cant a l'aire."
Context Musical i Comparatives
Es debat sobre l'origen musical d'aquestes peces, situant-les més a prop dels fandangos del sud que de la jota aragonesa, malgrat les similituds superficials. A més, es destaca la paritat històrica en aquest gènere, on la presència de dones cantadores ha estat rellevant des de fa dècades.

