El Sanedrí de l'IPES: Retrat de l'Evolució Humana i Socialització Científica
Presentació del programa i contextualització de l’espai setmanal de l’IPES a Tarragona Ràdio.
Descripció del senedrí generacional i presentació dels quatre científics que conformen l’IPES.
Udal explica la fundació de l’IPES, el rol dels fundadors i l’objectiu de transmetre il·lusió i col·laboració als joves.
Policar detalla el seu accés a l’IPES, la recerca en taques de sang, industrialítica i l’estudi de determinació de sexe amb ADN.
Discussió sobre l’estudi de l’ADN mitocondrial d’elefàntits ("mamut") a la Boella.
Francesc exposa el seu treball amb pol·len fòssil per reconstruir paisatges i protegir els aiguamolls de Formentera i Eivissa.
Jordi recorre la seva trajectòria en paleontologia, aborda la dispersió fora d’Àfrica, la selecció natural vs cultural i reflexiona sobre el futur de la recerca i de la humanitat.
Reflexions finals sobre la divulgació científica, la relació entre investigador i periodista i cloenda de l’espai.
Resum del Col·loqui: Ciència, Evolució i Societat
Aquesta sessió especial del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio aplega quatre figures clau de l'IPES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els investigadors reflexionen sobre el passat de l'espècie, els reptes de la disciplina i la responsabilitat de transmetre el coneixement a la ciutadania.
Els Protagonistes i la seva Trajectòria
- Eudald Carbonell: Director i figura central, destaca els 20 anys de projecte a Tarragona i la importància del treball generacional.
- Policarp Hortolà: Biòleg especialitzat en l'estudi de taques de sang i ADN, actualment treballa en la determinació del sexe en restes humanes no identificables osteològicament.
- Francesc Burjachs: Palinòleg, explica com el pol·len fòssil permet reconstruir paisatges de fa milers d'anys, com els aiguamolls d'Eivissa i Formentera.
- Jordi Agustí: Paleontòleg amb una àmplia experiència en jaciments d'Euràsia, com els de Geòrgia, claus per entendre la primera sortida d'Àfrica.
Conceptes Clau de l'Evolució Humana
Els científics discuteixen com la selecció natural ha deixat de ser el motor principal de la nostra espècie per donar pas a la selecció cultural. Alguns punts destacats inclouen:
- L'espècie com a experiment únic: L'Homo sapiens és l'única espècie que ha assolit un control global de l'ambient i una superpoblació sense precedents.
- Ateneisme i lògica: Es planteja que el futur de l'evolució està a les nostres mans; l'atzar ha estat substituït per la capacitat de decisió humana.
- Humanització incompleta: Carbonell argumenta que la crisi dels aliments i les desigualtats globals demostren que el procés de humanització encara no ha acabat.
La Socialització de la Ciència
Un dels temes centrals és la relació entre el món acadèmic i la societat:
- Es debat la dificultat de comunicar temes complexos i la necessitat de la figura del periodista científic com a mediador.
- S'analitza la receptivitat del públic: mentre alguns perceben interès genuí, altres noten una certa indiferència o preferència per continguts d'entreteniment superficial.
"L'evolució no té una meta, és el fruit de l'atzar i la necessitat, però el nostre destí ara està a les nostres mans."

