Ruta a la Font del Garrot: Natura i Història a Tarragona
Presentació de l’itinerari des del barri de Sant Ramon (Sant Salvador) i primer contacte amb el barranc del Comellà.
Explicació del microclima humit del barranc i descripció dels boscos d’avellaners i pins que ocupen antics conreus abandonats.
El paper del gaig i del gatx en l’alarma als altres rèptils i en l’expansió de les alzines a través de l’emmagatzematge de glanses.
Observació de diverses espècies d’orquídies del sotabosc i comentaris sobre la seva associació imprescindible amb fongs per germinar.
Visita als marges de pedra seca, reflexió sobre el patrimoni agrari i descoberta d’amfibis (gripau corredor) i papallones de bosc abans d’arribar a la Font del Garrot.
Exploració de la Font del Garrot
En aquesta conversa amb el naturalista Ferran Aguilar, s'exposa un itinerari poc conegut però amb un gran valor natural i sentimental situat entre Sant Salvador, els Pallaresos i el Pont del Diable. El recorregut destaca per la seva transició d'un entorn urbà a una massa forestal amb un microclima propi.
Biodiversitat i Fenòmens Naturals
L'itinerari comença al barranc del Comellà, on es produeix un fenomen de condensació que manté la humitat i crea boires baixes. Aquest ambient afavoreix la presència d'espècies que no es troben en zones properes més seques:
- Flora singular: S'han identificat fins a 11 espècies d'orquídies terrestres a la zona, unes plantes altament evolucionades que requereixen d'una simbiosi amb fongs per germinar.
- Arbres monumentals: Destaca l'Alzina del Garrot, una alzina centenària de 25 metres de diàmetre que actualment es vol catalogar com a arbre monumental.
- El Gaig com a repoblador: Aquest ocell actua com a "alarma" del bosc i és el responsable de la plantació de noves alzines gràcies a la seva falta de memòria en amagar seglans.
Patrimoni Cultural i Paisatgístic
El bosc actual ocupa antics espais de conreu de vinya i avellaners abandonats fa uns 30-40 anys. El paisatge és ric en pedra seca, amb marges i barraques que testimonien un ofici tradicional basat en l'encaix mecànic de les pedres sense cap aglutinant.
"El bosc ens explica el que ha passat durant 30, 40 o 50 anys; podem traduir el paisatge i entendre la seva història."
El valor sentimental de la ruta
La Font del Garrot va ser un espai clau de resistència cultural durant la postguerra, on els tarragonins es reunien per parlar català, ballar sardanes i menjar la mona en una època de clandestinitat.

