Eudald Carbonell: La ciència com a eina de socialització
Eudald Carbonell explica els inicis de la divulgació a les escoles des dels anys 70 i l’evolució fins als 90, quan es fa més oberta gràcies als mitjans i a iniciatives col·lectives.
Debat sobre si el coneixement ens fa més lliures o feliços i la seva funció principal: permetre’ns opinar sobre natura i societat amb fonament científic.
Distinció entre la ciència (com preguntar i mesurar) i la filosofia (com explicar el perquè), i reflexió sobre objectivitat versus honestedat en el mètode científic.
Defensa de la socialització de la ciència per evitar l’elitisme i fer-la accessible al poble, transformant coneixement en pensament crític col·lectiu.
Explicació de la revolució interdisciplinària en ciència: equips col·lectius i col·laboracions entre especialitats per assolir grans avenços.
Presentació de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, les seves tres potes fonamentals i el seu paper en la formació i difusió científica.
Importància de la diversitat biològica, cultural i lingüística com a motor evolutiu i crítica a la globalització homogeneïtzadora.
Visió científica que substitueix el concepte d’immigració per fluxos demogràfics globals, emfasitzant la consciència d’espècie única.
Descripció del «top five» de temes de treball: cognició, orígens humans a Europa, paleontologia, evolució social i tècnica, publicacions d’alt impacte.
Anàlisi de l’impacte de l’antropogènesi en el canvi climàtic, l’efecte hivernacle i la possibilitat d’un col·lapse evolutiu abans de mig segle.
Reflexió sobre les equivocacions passades, l’optimisme tecnològic frustrat i la necessitat de socialitzar la tecnologia per fer front als reptes futurs.
Conclusió amb agraïments, insistència en la ciència com a eina de ciutadania activa i anunci de properes sessions amb experts de l’IPES.
La Socialització de la Ciència i el Coneixement Humà
En aquesta conversa, l'arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell reflexiona sobre la importància de portar el coneixement científic a tota la societat. Ja no es tracta només de fer divulgació pedagògica, sinó d'una socialització real que integri el coneixement en el pensament col·lectiu.
Punts clau de la discussió:
- Coneixement i consistència: Carbonell argumenta que el coneixement no ens fa necessàriament més feliços, però sí més consistents. Ens dóna la capacitat de tenir una opinió fonamentada sobre el funcionament de la natura i la societat.
- Ciència vs. Filosofia: La ciència es pregunta com passen les coses, mentre que la filosofia busca el perquè. Ambdues han de confluir per generar un pensament crític.
- L'honestedat del mètode: Tot i que l'objectivitat absoluta no existeix perquè la ciència està condicionada per ideologies i contextos socials, l'honestedat resideix en el mètode mesurable i parametritzable.
El paper de l'IPHES en la recerca actual
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballa sota tres pilars: la recerca, l'acadèmia i la socialització. De la seva tasca en destaquen:
- 1 Treball interdisciplinar: Superació de les antigues "capelles" científiques per treballar en equips col·lectius que confronten dades.
- 2 Temes de frontera: Estudi de la cognició (en humans i ximpanzés), els orígens d'Europa, l'evolució tècnica i social, i l'impacte de malalties com l'Alzheimer des d'una perspectiva evolutiva.
- 3 Planetització vs. Globalització:
> "La globalització és l'homogenització i la pèrdua de diversitat. La planetització és integrar la diversitat i unificar el coneixement sense destruir el que hi ha."
Perspectiva de futur i col·lapse d'espècie
Carbonell alerta sobre un col·lapse d'espècie imminent (abans del 2050) degut a la manca de socialització tecnològica i al canvi climàtic accelerat. Aclareix que col·lapse no és sinònim d'extinció, sinó un coll d'ampolla evolutiu on la nostra espècie patirà restriccions i dificultats significatives per la seva incapacitat de gestionar els recursos i la socialització de manera òptima.

