Situació del català a l'Aragó, l'etiquetatge i l'administració
Els conductors introdueixen la temàtica del programa i anuncien que avui parlaran de qüestions menys alegres.
Anàlisi de l’avantprojecte de llei de llengües a l’Aragó, recull d’opinions dels partits i reflexió sobre l’ús polític de la llengua.
Exposició de l’estudi de la plataforma per la llengua sobre 151 obligacions d’etiquetatge en castellà vs només una en català; cita de decrets reials i comparació amb la llei de política lingüística catalana.
Crida a dedicar una hora setmanal per ajudar a aprenents de català al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Francesc Puig-Pelat simula tràmits (renovació del DNI) en català i castellà en diversos organismes per mesurar la resposta lingüística dels funcionaris.
Resultats d’una investigació (1.159 entrevistes) sobre l’ús del català en rètols, documents i comunicacions orals d’institucions estatals i de la Generalitat.
Presentació de projectes de traducció automàtica de premsa (La Vanguardia, L’Esport) i menció del traductor al català del Parlament Europeu.
Llançament de la versió millorada de la revista digital Motor.cat amb noves funcions i estructura.
Tancament amb música dels Herois de la Catalunya interior i repàs de fragments de la cançó “Com gat i gos”.
Panorama de l'actualitat lingüística catalana
En aquesta edició, l'Enric Garriga analitza diversos temes que afecten la llengua catalana, des de la manca d'oficialitat a la Franja de Ponent fins a les deficiències en l'atenció de l'administració de l'Estat.
Conflictivitat i legislació a l'Aragó
El programa comença discutint el nou avantprojecte de la llei de llengües a l'Aragó. Malgrat les dècades de debat, la proposta actual és considerada insuficient:
- El català i l'aragonès es defineixen només com a llengües pròpies o històriques.
- Es nega qualsevol tipus de cooficialitat territorial.
- El castellà es manté com l'única llengua oficial amb plenitud de drets.
"Mentre hi hagi gent discriminada per aquestes qüestions, és un tema polític."
El desequilibri en l'etiquetatge
S'analitza un estudi de la Plataforma per la Llengua que revela una desproporció legislativa alarmant:
- Hi ha 151 lleis espanyoles que obliguen a l'etiquetatge en castellà (incloent-hi normatives recents sobre pernils, màquines distribuïdores i productes veterinaris).
- Només existeix una sola llei que empari l'etiquetatge en català: la Llei de Política Lingüística.
- Es recorda la cèlebre frase de Felip V: "Para que se note el efecto sin que se note el cuidado", com a estratègia per imposar el castellà subtilment.
L'atenció al ciutadà: l'experiment del "Senyor Francisco"
A través d'un article de Francesc Puig-Pelat, es comparen dues experiències de relació amb l'administració:
- 1 Administració catalana/local: Ofereix una atenció bilingüe real; si l'usuari parla en castellà, el funcionari canvia de llengua immediatament per facilitar la gestió.
- 2 Administració de l'Estat: Les webs són majoritàriament en castellà (amb traduccions testimonials o incompletes) i l'atenció oral rarament es fa en català, tot i ser a Catalunya.
Iniciatives digitals i música
Per tancar, es presenten algunes notes més positives o al·legals:
- Traduccions automàtiques: La creació de portals que tradueixen diaris com La Vanguardia o El Mundo Deportivo al català mitjançant Google Translate.
- Motor.cat: La renovació de la revista digital de motor en català (versió 2.0).
- Cultura: Presentació del nou disc de Lax'n'Busto i recomanació del grup Herois de la Catalunya interior.

