Els Pastorets: Orígens, Evolució i Cultura
Bromes sobre la loteria, salut i presentació del tema central: tradicions populars i cultura nadalenca.
Tribut a l’artista cubana i 60 anys de carrera amb fragments de cançons i reflexions sobre veu, humilitat i rellevància artística.
Naixement medieval dels pastorets com a eina didàctica de l’Església per explicar el naixement de Jesús i la participació dels pastors.
Inclusió de la Mare de Déu, el relat de Jacopo de la Boragine i la codificació de la versió estàndard per Ignasi Plana a finals del segle XVIII.
Recorregut per les principals versions del segle XIX i XX: Pitarra, Folk i Torres, Ramon Pàmies, adaptacions en català i castellà segons prohibicions i dialectes locals.
Com el món del cinema (peplum italià i nord-americà) va modelar vestuari i escenografia, creant una fusió de tons mediterranis i orientals.
Evolució de la representació dels dimonis: de figures terrorífiques amb efectes pirotècnics a personatges còmics, domèstics i populars.
Recitació espontània d’un poema nadalenc de Miquel Martí Pol amb reflexions sobre les paraules, el gest i la pau.
Conclusió del programa, ‘pla B’ si no tocava la loteria, agraïments als oients i presentació del tema de cloenda amb Omara Portuondo i Jorge Drexler.
Introducció i Homenatge a Omara Portuondo
L'episodi comença amb una reflexió sobre la loteria de Nadal, destacant que la veritable sort és gaudir de la salut i les tradicions. S'assigna una banda sonora especial dedicada a Omara Portuondo per celebrar els seus 60 anys de carrera musical, ressaltant la seva elegància, la seva veu extraordinària i la seva humilitat com a artista.
Història i Orígens dels Pastorets
Una Eina Didàctica de l'Església
Es discuteix com els Pastorets han evolucionat des de l'edat mitjana com una peça musical i teatral amb finalitats educatives. L'Església utilitzava aquestes representacions per explicar el naixement de Jesús en llocs amplis que permetessin l'entrada del poble durant l'hivern.
Fonts i Contaminació Popular
- Els textos no provenen exclusivament dels evangelis canònics, ja que aquests tenen poques referències als pastors.
- S'utilitzen elements de la tradició popular i de l'evangeli de Sant Lluc.
- La figura de la Mare de Déu agafa rellevància a partir de l'edat mitjana, humanitzant la relació amb el nen.
Evolució Teatral i Versions
Del Segle XVIII a l'Actualitat
La codificació real dels Pastorets arriba a finals del segle XVIII amb Ignasi Plana. Durant el segle XIX, tot i les prohibicions d'usar el català que van portar a versions castellanitzades, el moviment romàntic va reimpulsar el fet local i l'exotisme.
"Els Pastorets són una escola per a molts actors famosos del país, com Toni Albà o Sergi López."
Versions Destacades
- Frederic Soler 'Pitarra': El bressol de Jesús (S. XIX).
- Josep Maria Folch i Torres: L'adveniment de l'infant Jesús (1916), la versió més estesa amb en Lluquet i en Rovelló.
- Ramon Pàmies: L'estel de Natzaret.
El Paper del Dimoni i la Comicitat
Els dimonis en els Pastorets han patit una humanització i domesticació. Han passat de ser éssers ferotges a personatges còmics que fan riure l'auditori, sovint estereotipats i vinculats a l'estètica de cada època (com influències del cinema peplum o estètiques rockeres).
Cloenda amb Poesia
El programa tanca amb la lectura d'un vers de Nadal de Miquel Martí i Pol, que convida a la reflexió sobre la pau i els gestos humans, substituint el tradicional refrany per una peça literària de gran valor.

