Reconstrucció 3D de l'Homo antecessor de l'IPES
El presentador exposa l’espai col·laboratiu amb l’IPES, presenta el tema de l’Homo antecessor i dona la benvinguda als convidats.
Explicació de la primera reconstrucció 3D aplicada a fòssils d’homínids a Espanya i objectius divulgatius.
Data de l’Homo antecessor (~800 000 anys) i ubicació del jaciment de la Dolina a Tapuerca.
Història d’excavacions des dels anys 80, quantitat de fragments trobats i identificació de dos fragments clau del crani.
Tècniques de motles i modelatge amb plastelina per reconstruir les parts faltants diferenciant originals i afegits.
Procés de digitalització del crani restaurat, creació de la malla, reducció de polígons per fer manejable el model.
Aplicació de textures, coloració òssia i desenvolupament de músculs, pell, ulls i dents per a la cara virtual.
Mostra de l’animació de 360 º en quatre fases: crani, músculs, cara sense cabell i amb cabell.
Ús de dades genètiques i estudis de poblacions actuals per estimar color de pell, ulls i possibles característiques facials.
Reutilització dels models digitals per a mitjans audiovisuals, recerca biomecànica i ampliació a altres homínids.
Discussió sobre evidències de canibalisme, fauna associada i indústria lítica trobada a la Dolina.
Comparació de la morfologia corporal, volum cerebral i diferències de forma del crani amb l’Homo sapiens; fronts baixos i absència de mentó.
El presentador agraeix als convidats i anima els oients a continuar seguint futures reconstruccions i recerques.
Presentació de la Reconstrucció Facial de l'Homo antecessor
Experts de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social (IPES) han presentat la primera reconstrucció en tres dimensions d'un Homo antecessor a partir de les restes trobades als jaciments de Atapuerca, concretament al nivell de la Gran Dolina. Aquest projecte destaca per combinar tècniques de restauració clàssiques amb tecnologies digitals avançades.
Procés de Reconstrucció: Del Fòssil al Model 3D
El procés s'ha dividit en tres fases fonamentals que uneixen ciència i art:
- Fase Analògica i Restauració: A partir dels motlles de dos fragments d'un crani d'un mateix individu (un adolescent d'uns 12 anys), es va fer una reconstrucció física utilitzant plastilina per completar les parts mancants per simetria.
- Fase Digital i Escaneig: La peça física es va escanejar per obtenir un model de vèrtexs i polígons, optimitzant la informació per fer-la manejable digitalment.
- Texturització i Faccions: S'han afegit músculs, pell i detalls facials basant-se en criteris científics de volum i anatomia comparada.
Característiques i Habilitats de l'Espècie
L'episodi aprofundeix en el que sabem d'aquest homínid de fa 800.000 anys:
- Dieta i Canibalisme: S'han trobat evidències clares de canibalisme (marques de tall amb eines de pedra als ossos), que sembla ser de caràcter alimentari i no pas ritual.
- Morfologia: Tenien una alçada d'uns 1,70 metres, eren corpulents i posseïen un cervell aproximadament d'un litre de capacitat (mig litre menys que l'humà actual).
- Fisonomia Facial: Es caracteritzaven per no tenir mentó i per tenir un front baix i inclinat cap enrere.
"Aquesta reconstrucció té la vitalitat que li manca als fòssils; ens permet mirar als ulls un homínid de fa gairebé un milió d'anys."
El Futur de la Recerca Científico-Artística
L'equip preveu aplicar aquesta metodologia a altres espècies com els Neandertals. Gràcies a l'estudi de l'ADN, ja se sap que alguns Neandertals eren pèl-rojos, mentre que l'absència del gen dels ulls blaus en restes de més de 20.000 anys indica que l'homínid d'Atapuerca tenia, amb seguretat, els ulls i la pell fosca.

