La cuina de la cassola: tradició, tècnica i maridatge
Presentació del plat del dia i reflexió sobre la pèrdua de la cuina tradicional a les llars a favor de la pasta o plats més mediàtics.
Anàlisi de la cassola de test, la seva desaparició per l'arribada de la vitroceràmica i com imitar la seva cocció amb focs suaus.
Detall dels ingredients (patates, bacallà, pèsols, ous durs) i la tècnica del sofregit, la picada i el lligat amb farina.
Com enriquir el plat amb rap o marisc i record de la cassola de sang de l'àvia, un plat de somni difícil de reproduir avui.
Defensa de les oeres de gallina i els menuts (peus de porc, tripa) davant la creixent angúnia o fàstic de la cultura moderna cap al producte real.
Recomanacions de vins: des de manzanilles per prendre el plat fred fins a rosats potents i garnatxes blanques fermentades en barrica.
La reivindicació de la cuina de cassola
En aquesta sessió, en Francesc ens convida a recuperar un dels pilars de la gastronomia tradicional: el plat de cassola. Es tracta d'una preparació arrelada a la memòria familiar (àvies i mares) que, malgrat la seva simplicitat i economia, està perdent presència a les llars modernes a favor de propostes més internacionals.
Fonaments i tècnica
La cassola no és un estofat feixuc, sinó un plat de cuina ràpida i cocció amable:
- L'utensili: Tradicionalment de test (fang), tot i que avui dia s'adapta a l'alumini o l'acer inoxidable a causa de les cuines de vitroceràmica.
- La cocció: Exigeix un foc molt suau, buscant més el confitat que el bullit fort.
- Base versàtil: S'elabora amb patates tallades gruixudes, una bona picada i ingredients principals que varien segons el mercat.
Recepta: Cassola de bacallà
El procediment clau detallat per en Francesc segueix aquests passos:
- 1 Fregit previ: Enfarinar i marcar el bacallà (o el peix escollit) i reservar.
- 2 Sofregit i Picada: Daurar les patates i afegir una picada d'all i julivert. > "Amb les picades, foc suau perquè es cremen de seguida i ens farien malbé el plat."
- 3 Lligat de la salsa: Afegir una cullerada de farina per donar cos, sofregit de tomàquet i pebre vermell.
- 4 Cocció final: Mullar amb aigua, afegir pèsols, ous durs i llorer. Coure uns 12 minuts a foc mínim.
De la sang a les 'oeres'
El programa també explora variants més atrevides que formen part del nostre patrimoni:
- Cassola de sang: Feta amb sang crua (quan es trobava al mercat) i picada d'avellanes.
- Els menuts i l'aviram: Ús dels robells i oeres de gallina.
- Crítica cultural: Es lamenta la pèrdua d'aquests ingredients per l'augment de la "distància industrial" amb l'aliment (el rebuig visual a caps de gamba, peus de porc o menuts).
Maridatges suggerits
- Finos i Manzanilles: Ideals per les notes de fruits secs, especialment si el plat es menja fred a l'estiu.
- Vins Blancs de la terra: Garnatxes blanques o xarel·los amb cos.
- Vins Rosats potents: Una aposta valenta per al bacallà amb tomàquet, buscant rosats amb color i estructura.

