L'entorn prehistòric de la cova de la Font Major
El locutor obre l’espai de l’IPES, anuncia el tema (entorn de la cova de la Font Major) i presenta les investigadores Anna Ballesteros i Francesc Burgeacs.
Es planteja la hipòtesi sobre la vegetació neolítica i la motivació d’analitzar testimonis sedimentaris per recuperar pol·len antic.
Es repassa la història d’excavacions no sistemàtiques, buidatges i visites turístiques de la cova, i es valora la pèrdua d’informació.
Descripció de la selecció de testimonis antròpics, mostrejos cada 10 cm i tractament de sediments al laboratori per separar pol·len i espores.
Explicació de la pellinologia: identificació a nivell de gènere (roures, pins, grèvols) i el descobriment del roure-reboll com a bosc relicte de l’època.
Comparació cartogràfica de 19 ha estudiades vs. mapa actual: gairebé la meitat de bosc neolític s’ha perdut des d’aleshores.
Reflexió sobre la influència de la sequera, la pressió antropogènica sostenible (agricultura, pastura) i la dinàmica natural al llarg de 10 000 anys.
Comentaris sobre la reacció del públic (famílies, escoles), la importància de mostrar el mètode científic i despertar la curiositat.
Francesc explica la tasca d’itinerància a centres educatius, els reptes de credibilitat i la necessitat de definir què és ciència.
Debat sobre diferenciar astronomia d’astrologia, l’ús de tècniques per captar audiència i fomentar la participació dels estudiants.
Presentació de treballs arqueobotànics al voltant de l’estany de Banyoles: sondatges, conservació de fusta neolítica i reconstrucció de paisatges.
Anna comenta que la fase següent és desenvolupar la tesi doctoral a partir d’aquest estudi palinòlogic.
Comiat del locutor, agraïments a Francesc i Anna Ballesteros i invitació a tornar al programa.
Investigació sobre el Paisatge Neolític
En col·laboració amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), s'ha presentat una investigació liderada per Anna Ballesteros i Francesc Burjachs sobre l'entorn natural de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí). L'estudi revela que fa uns 6.500 anys, la zona presentava un paisatge radicalment diferent de l'actual:
- Tenia el doble de superfície boscosa que avui dia.
- El bosc estava compost principalment per alzines, roures i pins.
- S'ha identificat la presència del roure-reboll, una espècie que actualment només sobreviu com a relicte a les muntanyes de Prades gràcies a la protecció històrica del monestir de Poblet.
Metodologia: La Palinologia
Per reconstruir el passat, els investigadors han utilitzat la palinologia, l'estudi del pol·len fòssil pres d'uns testimonis de sediment que encara es conservaven a la cova. El procés inclou:
- 1 Extracció de sediments: Mostreig sistemàtic cada 10 centímetres.
- 2 Processament de laboratori: Separació física i química del material fòssil del sediment mineral.
- 3 Anàlisi microscòpica: Identificació dels gèneres vegetals per determinar la composició del bosc antic.
"Hem vist que l'extensió del bosc era molt més àmplia que actualment; s'havien perdut més de 9 hectàrees respecte a les 19 estudiades."
Divulgació i Futur de la Investigació
L'episodi també aborda la importància de la divulgació científica i els reptes que troben els investigadors per fer arribar el coneixement a la societat i als joves. Es discuteixen projectes futurs com:
- La recreació d'un campament neolític exterior a la cova amb vegetació autòctona de l'època.
- La continuació de les excavacions al poblat neolític de l'Estany de Banyoles, on la humitat ha permès conservar eines de fusta intactes.
- La reflexió sobre l'arqueologia experimental i com els cultius ancestrals eren, en molts casos, més productius i sostenibles que els actuals dominats per interessos econòmics.

