El simbolisme del foc i el futur de la pirotècnia
Discussió sobre la importància històrica i simbòlica del foc, la música, la coca i el cava, i l’atmosfera espontània de la nit de Sant Joan.
Com els nouvinguts s’apropen al ritual, la importància de la natura i el canvi d’estació, i algunes llegendes i supersticions populars.
Recollida de feixos al Canigó, encesa de la flama al cim i distribució simbòlica arreu dels Països Catalans.
Origen i evolució de les falles pirinenques i comparació amb les grans falles d’Alacant i València.
Explicació tècnica de la teia (fixa i mòbil) com a primer element d’il·luminació festiva abans de la pirotècnia moderna.
Descripció de les falles itinerants en pobles com Boíva, Roera, Taüll i altres indrets del Pirineu i la Franja.
Itinerari des del cim fins a la foguera de plaça, simbolisme de purificació, i influència de les tradicions cristianes i musulmanes (Sant Joan i Pasqua d’en Sara).
Presentació de la directiva europea, recursos dels governs autonòmics i contrast amb la pirotècnia del nord d’Europa (menys soroll, més estètica).
Prohibició que els menors manipulin coets encara amb supervisió, fins i tot en casos d’hospitals, i possibles sancions.
Reflexió sobre la necessitat d’un equilibri entre seguretat i conservació de la cultura pirotècnica i festiva.
Conclusió de l’espai, recordatori de la presència a la plaça de la Font i acomiadada dels col·laboradors.
El simbolisme del foc a la revetlla de Sant Joan
En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora el significat profund del foc com a l'element més simbòlic de la nit de Sant Joan. Més enllà de la festa organitzada, es destaca l'espontaneïtat i la capacitat integradora d'aquesta celebració, que connecta amb el canvi d'estació i la natura.
Els rituals de la flama i les falles
- La Flama del Canigó: S'explica la tradició de portar feixos de llenya al cim del Canigó per encendre una flama que després es distribueix per totes les fogueres dels Països Catalans.
- Les falles del Pirineu: Es diferencia clarament entre els ninots valencians i les falles pirinenques. Aquestes darreres són troncs de pi farcits de teia (la part més resinosa i inflamable) que es baixen encesos des de les muntanyes.
- Il·luminació històrica: Es distingeix entre les telleres fixes (portals antics) i les mòbils (comitives festives) que servien per enllumenar abans de l'electricitat.
Orígens culturals i sacralització
Es debat sobre la dualitat dels orígens del foc de Sant Joan:
- Context cristià: Vinculat a Sant Joan Baptista i present especialment en les falles de muntanya, on sovint es fa el senyal de la creu amb el foc.
- Context musulmà: Es suggereix que les fogueres de plaça tenen una arrel vinculada a la Pasqua d'en Sara, evidenciant com les dues cultures van sacralitzar rituals pagans anteriors.
"Sant Joan és de les festes que tenen més capacitat integradora sense haver-ho preparat, potser perquè és un ritual molt més universal del que ens pensem."
Amenaces al futur de la festa
L'episodi tracta amb preocupació la nova directiva europea de pirotècnia. Aquesta normativa, impulsada amb la visió dels països del nord d'Europa, podria canviar radicalment el paisatge sonor i visual de les nostres festes:
- Restriccions sonores: Es proposen límits de decibels que afectarien directament la tradició del tró, més típica dels països del sud.
- Seguretat i distàncies: Les noves normatives de seguretat podrien imposar distàncies de fins a 15 metres entre els correfocs i el públic, cosa que els faria inviables en espais històrics.
- Responsabilitat legal: S'alerta que els menors podrien tenir prohibit l'ús de certs petards, i els metges estarien obligats a denunciar els pares si una criatura arriba ferida a l'hospital per aquesta causa.

