La Roca dels Moros i l'Arqueologia a Catalunya
Descripció del projecte d’excavacions preventives i història del descobriment el 1908, debat sobre cronologia i significat de les pintures rupestres.
Pere Izquierdo detalla la col·laboració entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’IPES, i explica la restauració i itinerància de l’exposició.
Lluís Batista descriu l’estructura, il·luminació i logística de l’exposició dissenyada per ser fàcilment transportable i intel·ligible.
Marta Fontanal explica el jaciment neolític antic: sitges d’emmagatzematge, ceràmica, indústria lítica, malacofauna marina, carbons i datacions per radiocarboni i anàlisi de sediments.
Maria de Lluc Basnaçà exposa el procés de recuperació, tamisat i anàlisi de micromamífers, i la seva utilitat per datar jaciments i reconstruir ambients paleontològics.
Conclusions finals, indicacions per recuperar programes a la web de l’IPES i transició cap a les notícies.
Introducció i Història de la Roca dels Moros
L'episodi explora la rellevància històrica i científica de la Roca dels Moros (Cogul), un dels jaciments d'art rupestre més importants de la Mediterrània. La seva descoberta fa cent anys va ser una autèntica odissea per a investigadors com Safarí Roquefort i Henri Breuil, considerat el pare de l'art prehistòric.
Característiques de les Pintures
El conjunt destaca per la seva complexitat i evolució temporal:
- Conté 48 figures d'entre 20 i 50 centímetres.
- Presenta una famosa dansa fàlica, interpretada com un ritu de fecunditat.
- Les figures femenines mostren detalls com faldilles llargues i pits descoberts, indicant una organització social complexa.
- S'hi combinen tècniques de pintura (ocres vermells i negres) amb gravats previ, cosa que suggereix que el lloc va ser utilitzat durant milers d'anys, des de l'epipaleolític fins al neolític.
"No es van pintar en un sol moment, sinó que va haver-hi un procés evolutiu de milers d'anys."
Col·laboració Institucional i Difusió
Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, explica l'acord amb l'IPHES per apropar el patrimoni a la ciutadania. Destaca la creació d'una exposició itinerant dissenyada per ser lleugera i fàcil de muntar, que ja ha rebut més de 30.000 visites a Lleida.
Restauració i Accessibilitat
Actualment, la visibilitat de les pintures originals és reduïda a causa de la pols i la proximitat d'un camí rural. No obstant això, s'ha anunciat:
- El desviament del camí per permetre tasques de neteja.
- L'ús de rèpliques d'alta precisió als museus per facilitar l'estudi sense danyar l'original.
Altres Recerques: El Cabet i Micromamífers
L'arqueòloga Marta Fontanal detalla les excavacions al jaciment del Cabet, un assentament de neolític antic (6.600 anys d'antiguitat) on s'han trobat:
- Sitges: Forats al substrat per emmagatzemar excedents de gra.
- Indústria lítica en sílex i ornamentació amb petxines marines.
Finalment, s'introdueix la importància dels micromamífers (ratolins, ratpenats, conills). Les seves restes diminutes s'extreuen mitjançant el tamisat de terra i serveixen per a dues funcions clau:
- 1 Datació relativa del jaciment.
- 2 Reconstrucció del paleoambient i el clima d'èpoques passades.

