Bases de la cuina catalana: sofregits i picades
Tècniques per preparar un sofregit bàsic de ceba: tipus de tall, tipus de cassola, temps i potència de foc, salpebrejat, ús de llorer i opcions d’estovar amb aigua o caldo.
Passos per elaborar un sofregit de tomàquet: proporció de ceba i all, cocció a foc viu per daurar, incorporació de tomàquet pelat, aromatització amb llorer i farigola, triturat amb passapurés.
Consells per refredar, envasar i congelar porcions de sofregit en tàpers o bosses hermètiques, amb temps de refredament i emmagatzematge òptims.
Funció de les ametlles i avellanes (torrades o crues) segons el grau de finor o potència que es busqui, exemples d’aplicació en romesco, fideuà i suquets.
Preparació d’una pasta d’all i julivert amb oli i sal, emmagatzematge refrigerat, ús mesurat per aportar frescor i aroma sense dominar el plat.
Ús de galetes Maria, pa fregit, carquinyolis o farina per espessir salses; tècnica de rostir la farina en el sofregit i temps de repòs abans de mullar.
Incorporació de xocolata després de la picada i abans de mullar, precaucions amb la temperatura i consells per fondre’n uniformement.
Selecció de licors (birranci, brandi, whisky, ron, anís) i vins (blanc, negre) per desglassejar, donar aroma, dolçor o acidesa; exemples d’ús en diferents plats.
Recomanacions per fer i utilitzar brous de verdures i de gallina, i la importància de la qualitat de l’aigua en coccions llargues.
Tancament de l’espai amb repàs dels punts claus i avís del nou projecte de menjar per emportar de cuina tradicional catalana de Francesc Lledó.
Tècniques i secrets dels sofregits i les picades
En aquest episodi, el xef Francesc Lledó ens descobreix com dominar les dues bases fonamentals de la gastronomia catalana. Ens ensenya a optimitzar el temps a la cuina mitjançant la preparació i conservació de bases neutres que poden transformar qualsevol plat amb un simple toc final.
El sofregit de ceba i tomàquet
L'elaboració de sofregits requereix paciència i els utensilis adequats:
- Utensilis: S'han de fer servir cassoles baixes i amples per maximitzar la superfície de contacte i aconseguir que la ceba es dauri uniformement.
- Ceba: La clau és tallar-la a ganivet en lloc de picar-la a màquina per evitar que deixi anar massa aigua i perdi textura.
- Temps de cocció: Un bon sofregit de ceba pot tardar fins a una hora a foc molt suau fins a quedar ben confitat i amorosint.
- Tomàquet: Recomana l'ús de tomacó o tomàquet sencer pelat de llauna. És fonamental passar el resultat final pel passapurés (mai el túrmix) per obtenir una textura granulada i autèntica.
"Feu una cassola gran de sofregit i congeleu-lo en porcions; augmentareu la qualitat del menjar diari amb la mínima feina possible."
L'art de la picada i el lligat de salses
La picada és el que aporta personalitat i cos als guisats. Segons el resultat desitjat, es trien diferents ingredients:
- Fruits secs: L'ametlla s'utilitza per buscar finor i elegància (peix blanc, cremes), mentre que l'avellana aporta més potència i cos (cibets, caragols).
- All i julivert: Es pot preparar una base picada amb oli que aguanta fins a tres setmanes a la nevera.
- Lligar la salsa: Per espessir, es poden usar galetes Maria, pa fregit o farina. Si s'utilitza farina crua, cal coure-la uns 10-15 minuts amb el sofregit perquè no sàpiga a cru.
Flambeitzats, líquids i brous
L'últim toc d'un plat l'aporten els líquids que paren la cocció de la picada:
- Vins i licors: El vi ranci és el més tradicional, però el whisky és una gran opció per al marisc i l'anís per a salses potents amb xocolata.
- Brous: Recomana tenir sempre a punt un caldo de gallina per la seva neutralitat i riquesa.
- L'aigua: És preferible fer servir aigua de garrafa en coccions llargues per evitar que l'excés de calç de l'aigua de l'aixeta endureixi els aliments.

