Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tàrraco
Introducció al llibre 'Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tàrraco' de Jordi Rovira i Òscar Martín, presentat al Palau de la Diputació.
Explicació de l'ús de sistemes informàtics i planimetria actual per restituir la geometria i el disseny original de la ciutat romana.
Es detalla com Tàrraco va copiar el model estructural de la casa de l'emperador August a Roma, però a una escala 3,4 vegades més gran.
Discussió sobre la ubicació del temple, el culte imperial i la proposta d'avançar la cronologia del disseny urbà a l'època augustea.
Anàlisi tècnica de l'ús de la vesica piscis, els peus romans i la integració matemàtica d'elements com l'amfiteatre en el conjunt.
Descripció de la xarxa de carrers ortogonals prèvia a l'etapa imperial, basada en el model de campament militar.
Tàrraco com a referent per a altres ciutats de la Gàlia i Hispània, i la voluntat d'obrir un nou debat sobre l'arqueologia local.
Importància de les il·lustracions d'Òscar Martín i invitació als ciutadans a redescobrir la ciutat a través d'aquesta nova lectura.
Investigació sobre les arrels de Tàrraco
L'arqueòleg Jordi Rovira Soriano presenta el seu nou llibre, Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tàrraco, una obra co-escrita amb Òscar Martín Bielba. Aquesta investigació, nascuda del si de l'Arqueològica, proposa una revisió profunda de com es va concebre i construir el centre neuràlgic de la ciutat romana.
Una gènesi més antiga del que es creia
Una de les conclusions més disruptives de l'estudi és el replantejament de la cronologia tradicional. Els autors suggereixen que el disseny original de la part alta és d'època d'August (segle I aC - I dC), avançant gairebé un segle algunes de les planificacions urbanístiques.
Els punts clau de la recerca inclouen:
- El model romà: Tàrraco no va créixer de forma improvisada, sinó que va copiar i escalar el model de la casa d'August al Palatí de Roma, multiplicant les proporcions originals.
- Geometria sagrada: L'ús de la vesica piscis i els múltiples de 100 peus romans com a base per a la plaça de representació i altres estructures.
- Urbanisme republicà: S'aporten dades inèdites sobre la xarxa ortogonal de carrers d'herència militar que ja existia abans del gran complex imperial.
Arquitectura i tecnologia
Gràcies a sistemes informàtics i a l'anàlisi de la planimetria actual, els autors han pogut restituir virtualment el conjunt, constatant que:
"Tàrraco, en la seva part alta, està copiant en una escala molt més gran el model que tenim a Roma."
El llibre també destaca la impressionant conservació de murs romans que encara s'integren en la trama urbana actual, com a la plaça del Pallol o darrere de la Catedral, recordant que Tàrraco continua sent un dels conjunts provincials més importants de l'Imperi Romà.