La ceràmica romana: clau del passat a l'ICAC
Pep Sunyer des de la unitat mòbil a la plaça de la Font presenta les jornades de ceràmica romana organitzades per l’ICAC i saluda la col·laboració de Maria.
Es destaca com la ceràmica és el fòssil director de l’arqueologia: serveix per datar jaciments, estudiar modes i entendre costums romans a tot l’Imperi.
Repassem les edicions anteriors a Lecce (2007) i Catània, la decisió de portar la trobada a Tarragona com a capital romana i objectius científics del curs.
Analitzem la producció vitivinícola de Tàrraco, l’ús de àmfores per exportar vi a Britània, França, Itàlia i la importància de la ceràmica de taula i cuina.
Daniele Malfitana distingeix entre ceràmica d’ús diari i peces de luxe amb decoracions especials, indicadors de benestar i classe social a Roma antiga.
Es donen a conèixer descobertes recents a Roma (menjador giratori de Neró, Monte Testaccio) i a Tarragona (taller de plaques ceràmiques a la plaça de la Font).
Es comenten grans centres (Arezzo, Modena, Tralles) i com cada regió romana tenia tallers especialitzats en diferents categories de ceràmica.
Es parla de la ceràmica feta per les legions i petits artesans locals, i del radi d’exportació limitat d’aquests tallers versus les grans fàbriques.
S’explica la datació basada en tipologies i modes, el treball amb fragments, la satisfacció de trobar vasos sencers en tombes i l’ús arquitectònic en rajoles i mosaics.
Reflexió sobre els avenços i incògnites pendents en l’estudi de la ceràmica romana, agraïments als participants i anunci de nous informatius des del balcó del Mediterrani.
El paper de l'arqueologia a Tarragona
L'episodi se centra en la celebració d'una jornada científica internacional a l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), on experts d'arreu d'Europa es reuneixen per discutir les darreres troballes sobre el món de la ceràmica romana.
La ceràmica com a eina de datació
Els experts destaquen que la ceràmica és el material més abundant en qualsevol excavació i actua com el fòssil director:
- Segueix modes que canvien cada pocs anys, permetent una datació precisa dels jaciments.
- Reflecteix l'estat social, els gustos estètics i les rutes comercials de l'època.
Distinció social i producció en massa
Daniele Malfitana explica que, igual que avui dia diferenciem entre una vaixella diària i una de luxe, els romans feien el mateix:
- Vaixella comuna: Utilitzada per al dia a dia, sovint imitacions locals d'objectes més cars.
- Vaixella de luxe: Ceràmica sigillata de color vermell brillant que imitava el metall i era pròpia de les classes altes.
- Producció industrial: Es comenta l'existència de tallers a la Gàlia capaços de coure fins a 30.000 peces alhora.
Descobertes recents i Tàrraco
Es mencionen notícies d'última hora com la troballa d'un menjador giratori a la Domus Aurea de l'emperador Neró a Roma. Pel que fa a Tarragona, destaca la descoberta a la Plaça de la Font de tallers de plaques campana per a decoració arquitectònica, una producció que inicialment es creia exclusiva d'Itàlia.
"La ceràmica és la porta petita, però molt gran, a tot el que és el món de Roma."
Rutes comercials i funcionalitat
- Transport: Les àmfores eren els envasos de l'època, essencials per exportar el vi de Tàrraco fins a Britània o Itàlia.
- Context funerari: Les peces senceres són rars de trobar en habitatges (on es trencaven), però abunden a les necròpolis com a part de l'aixovar per a l'altra vida.

